Si bé podria fer referència a una pel·lícula molt coneguda de fa anys, allí on els plaers més obscurs es veien a través de la pantalla, causant la celeritat del propi pols cardíac ràpid i apressat. Lluny d’aquest escenari que ens proposava tant en Michael Douglas com la Glenn Close, actualment ens hem d’anar despedint del film de l’any 1987, Atracció fatal per tal de cenyir-nos directament a un escenari més proper: Estació d’autobusos de Figueres: Inclusió fatal.
Tanmateix com si es tractés d’una pel·lícula del gènere del patir, aquell que fa de brida entre lo racional i la disbauxa. Ara per ara un element que seria més adient si parléssim del cinema del conegut director Luis Buñuel, surrealisme i mofa de condicions personals entorn a la manca de llibertat que en l’època franquista es vivia a Espanya.
Succés: Estació d’autobusos de Figueres, juliol del 2024
Un usuari de transport públic ens explica que degut a la seva discapacitat funcional, demana per entrar al WC de persones amb discapacitat, la mala sort és que es troba a la porta les següents indicacions: “Servei exclusiu per a disminuits. Demaneu la clau al vigilant”.
Cronologia dels fets
- 18 de juliol: Truquem a l’ajuntament de Figueres per formular una queixa donat la paraula “disminuïts” ens glaça el cor. (Recordem que en data 19 de gener de 2024, el Congrés aprova eliminar la paraula “disminuïts” i substituir-la per “persones amb discapacitat”, una reivindicació històrica del sector de la discapacitat). L’ajuntament ens remet a l’empresa que per concurs porta la gestió del transport públic a Figueres amb desencert, donat que ens donen el nom de l’antiga empresa que feia la gestió. Finalment esbrinem qui porta la gestió en l’actualitat i ens posem en contacte amb ells a través del correu electrònic. L’empresa és TEISA.
- 18 de juliol: Ens contesten molt correctament i lamenten els fets, em demanen que els expliqui el lloc precís on s’ha vist aquest rètol per mirar de subsanar aquest incident.
- 30 de juliol: Ens trobem el rètol tapat a mode “xurro”. El mateix dia ens expliquen que com que han d’habilitar una nova porta, per això només han optat per tapar el rètol a mode temporal.
- 11 d’octubre: Encara hi ha el rètol tapat, sense haver modificat la nova porta, ni les indicacions lamentables del cartell.
- 18 de novembre: Ens avisen que el bany per persones amb mobilitat reduïda no és un bany adaptat. Ens enfadem doblement i ampliem la nostra queixa adjuntant un seguit d’imatges. En data d’avui 21 de novembre encara no tenim resposta.
Lamentem profundament els fets i la burla que sense ser intencionada, creiem que no hi ha voluntat de posar-se en el lloc de l’altre. Que anem tots de “progres moderns” i la pilota passa d’un camp a un altre i tothom se’n renta les mans.
I a mode de conclusió i per no sortir del context surrealista del director de cinema Luís Buñuel, faria un incís en un detall molt propi de les seves pel·lícules, com per exemple Un perro andaluz amb guió d’ell mateix i en Salvador Dalí, casualment nascut a Figueras.
En diversos moments d’aquest film s’exposa la tortura d’una navalla tallant l’ull d’una noia, referint-se a això com la dificultat de mirar cap a dins així com les successives imatges esvaïdes d’allò que no volem mirar ni veure objectivament, la por del mirar dins nostre.
El propi Salvador Dalí fa referència a un viatge en tren on posava escrit a les finestres: “no mirin cap a fora, pot ser perillós” i el mestre Dalí exclamà: “el que és veritablement perillós és mirar a dins d’un mateix”. Això és el que fa falta crec jo, deixar-nos d’idioteses i treballar des de dins, des del cor, des del sentit comú, des de la coherència que avui per avui creiem és vital per la majoria.
Ens agradaria poder explicar un altre desenllaç però de moment en fem ressó en aquest medi i també a l’espai que tenim quinzenalment a Ràdio Cambrils amb el programa Món Divers, creat per Dani Pagès Xuclà i qui us escriu. Meritxell Agustench Magrané, amb la intenció de donar veu i apropar la discapacitat als nostres oients perquè sí perquè cal fer-ho.
