Un estudi internacional liderat per l’Instituto de Neurociencias del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universidad Miguel Hernández (UMH) d’Elx ha descobert el mecanisme que uneix una mutació genètica vinculada a l’autisme amb alteracions en la conducta social. El treball, publicat a la revista Nature Communications, es basa en un model de ratolí amb una mutació en el gen Shank3 i demostra que aquesta alteració genètica impedeix la correcta alliberació de la vasopresina, una hormona cerebral clau en les relacions socials.
La investigació, dirigida per Félix Leroy, investigador del CSIC a l’IN, se centra en el septum lateral, una petita regió cerebral del sistema límbic que regula les emocions i els comportaments socials. L’equip de Leroy va observar que els ratolins amb la mutació perdien part de les neurones que alliberen vasopresina al nucli de l’estria terminal. Aquesta deficiència provocava que gairebé no arribés vasopresina al septum lateral. Aquesta alteració explica per què els ratolins amb la mutació mostren menys sociabilitat i una reducció de l’agressivitat defensiva, un comportament que en condicions normals els permet defensar el seu territori.
El treball destaca la importància de la vasopresina en la sociabilitat i l’agressivitat social, i demostra que aquesta hormona actua al septum lateral a través de dos receptors diferents: el receptor AVPR1a, que controla la sociabilitat, i el receptor AVPR1b, que regula l’agressió. Els investigadors van manipular aquests receptors i van aconseguir rescatar cada comportament de manera independent. En aquest sentit, Félix Leroy va explicar que “aconseguim millorar la sociabilitat sense augmentar l’agressivitat, una cosa fonamental si pensem en un futur tractament”.
Per poder observar l’alliberació de la vasopresina en temps real, l’equip va utilitzar un nou biosensor desenvolupat en col·laboració amb el laboratori de Yulong Li de la Universitat de Pequín. La primera autora de l’estudi, María Helena Bortolozzo-Gleich, va subratllar que “gràcies a aquesta tecnologia vam poder demostrar que l’alteració no estava en tot el sistema nerviós, sinó en un circuit molt específic”. A més, una col·laboració amb la Universitat de Zúric va permetre validar la fiabilitat dels resultats a través de l’anàlisi computacional de les dades.
El CSIC ha informat que ja s’ha presentat una sol·licitud de patent per protegir els resultats de la investigació i poder desenvolupar fàrmacs que activin de forma selectiva el receptor AVPR1a. L’objectiu final és crear teràpies que millorin les deficiències socials en persones amb autisme sense induir efectes secundaris relacionats amb l’agressivitat. L’estudi es va dur a terme amb ratolins mascle, ja que la via de la vasopresina està més desenvolupada en ells. Aquesta diferència sexual podria ajudar a explicar per què l’autisme és més freqüent en homes. Félix Leroy va afegir que “els nostres resultats apunten que els tractaments del futur podrien personalitzar-se tenint en compte aquestes diferències”.
Aquesta investigació, que s’emmarca dins del projecte europeu MotivatedBehaviors, ha rebut finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC), el programa de beques Cidegent de la Generalitat Valenciana, la Fundación Severo Ochoa, la Fundación “la Caixa”, els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units, la Fundació de Ciències Naturals de la Xina i la Fundació Nacional de Ciències de Suïssa. El mateix Félix Leroy ha estat recentment guardonat amb l’EBBS Mid Career Award per la seva trajectòria en l’estudi del septum lateral, una regió cerebral on ja el 2023 va demostrar com la senyalització d’una altra hormona suprimeix la interacció amb individus familiars.
