Treballar per la millora de qualitat de vida de les persones amb discapacitat de la comarca del Ripollès i les seves famílies: aquesta és la missió que persegueix la Fundació MAP des del seu naixement, ara ja fa més de 50 anys. La seva dedicació en la cerca d’oportunitats per desenvolupar una vida plena, autònoma i inclusiva del col·lectiu l’ha convertit en una de les fundacions sense ànim de lucre de referència en la inclusió i en l’atenció a les persones al nostre país.
Al llarg dels últims anys, però, la Fundació ha detectat la necessitat d’adaptar-se als nous temps i de buscar models de gestió més eficients que siguin capaços d’oferir els suports més adequats per garantir els drets de les persones a qui acompanyen. En concret, la Fundació ha experimentat una transformació interna per adaptar-se al model centrat en la persona.
En parlem amb l’Hermínia Ordeig qui, des de fa més de 14 anys, està al capdavant de la Fundació.
Aquest mes heu presentat el nou model organitzatiu de la Fundació. D’on neix aquesta necessitat i quin objectiu persegueix?
El nou projecte té l’objectiu de millorar el treball i suports que oferim a les persones. Al MAP estem compromesos amb el que ens marca la Convenció de les Persones amb Discapacitat de l’ONU: treballar pels drets i les llibertats del col·lectiu, partint dels models centrats en la persona. Sota aquesta premissa, en el primer pla estratègic del 2012 vàrem començar a desenvolupar el marc teòric d’aquest model i a posar en marxa petites experiències des dels diferents serveis. Treballàvem aspectes com els drets o l’autodeterminació, però tot de forma independent, des de la mirada i objectius de cada un dels serveis. A partir del 2018, vam detectar la necessitat d’anar més enllà i trencar les barreres que ens posaven els serveis. Si no canviàvem la manera d’organitzar-nos i treballar no podíem aplicar aquest model de forma eficaç. I és en aquest moment en què apareix l’objectiu determinant de canviar el model d’organització per adaptar-nos al model centrat en la persona.
Es tracta, per tant, de trencar amb l’estructura de serveis que determina la Generalitat…
Exacte. L’estructura marcada per l’administració, basada en els serveis, és molt poc flexible i limita molt a l’hora de treballar l’itinerari d’una persona o de donar resposta a les seves necessitats, que són canviants en cada moment del seu cicle vital. Trobàvem dificultats a l’hora de donar els suports, ja que, si una persona estava adherida a un servei concret, era més complicat rebre els suports del professional d’un altre servei que en un moment donat podia ser el més adequat per la seva necessitat. Ara, hem trencat aquestes barreres i ens organitzem segons la persona i les seves necessitats. Millorem, per tant, la qualitat del suport.
Com queda, aleshores, organitzada la Fundació a grans trets?
Ara, en comptes de fer-ho per serveis, ens organitzem per Unitats de Treball especialitzades, que són més grans i permeten donar una resposta a les necessitats de la persona d’una forma més àgil, transversal i flexible. Comptem amb la Unitat de Feina, la Unitat de Comunitat i Vida Independent i la Unitat de Benestar; amb unes Unitats de Suport i Estratègica que donen suport a les altres unitats, que són més funcionals. Si una persona té una necessitat o diverses necessitats que recauen en unitats diferents, no suposa un problema, ja que l’atendrà sempre l’equip que estigui més ben especialitzat en la qüestió, sigui quina sigui la unitat a la qual pertany.
En el nou model pren especial rellevància la figura del referent i la figura del mentor. D’una banda, cada persona adulta atesa a la Fundació compta amb el suport d’un referent que és responsable d’acompanyar-la i garantir que es desenvolupi correctament el seu Pla de Suport que, en definitiva, és el seu projecte de vida. La figura del mentor és similar, però, en aquest cas, es tracta d’un professional que acompanya a un altre professional en el seu recorregut a la Fundació, per ajudar-lo en el que faci falta, especialment quan comença a treballar-hi. Amb aquest funcionament sumem valor afegit a les relacions entre professionals i entre professionals i persones ateses; tots i totes ens sentim ben acompanyats i enfortim els vincles.
Tot plegat és un repte a l’hora de gestionar de forma oficial la burocràcia amb el Govern…
És així. Actualment, la part oficial no acompanya la part més pragmàtica i necessària. L’administració treballa amb registres estructurats per serveis i, per tant, nosaltres haurem de continuar treballant així la part administrativa. Tanmateix, pel funcionament intern, apliquem el nou model, pel qual apostem de forma convençuda. Seria fantàstic que l’administració es posés les piles en el canvi de model i ens facilités aquesta tasca, però no podíem esperar més temps a aplicar aquest model que sabem que millora la qualitat dels suports.
No és la primera vegada que les entitats del sector van un pas per davant de l’administració…
Efectivament. El sector de la discapacitat està on està gràcies al fet que s’ha construït des de les famílies i les entitats. De fet, si s’ha anat evolucionant i tenim els serveis i prestacions actuals, és perquè primer s’ha lluitat des de la societat civil i després l’administració ho ha reconegut, normativitzat i finançat. En definitiva, l’administració té voluntat, però sempre va per darrere, a remolc dels canvis que anem fent el mateix sector. Si ens quedéssim de braços plegats, no avançaríem.
Com ha estat rebut el canvi de model per part dels professionals, les persones ateses i les famílies?
El canvi ha estat molt ben rebut per tothom. Pel que fa a les persones a qui acompanyem i les seves famílies s’han mostrat molt contentes, satisfetes i agraïdes. En definitiva, tot el canvi està pensat per elles, suposa més oportunitats pel seu desenvolupament vital.
Pel que fa als professionals, tot l’equip estava ja molt convençut de la importància d’implantar aquest model i construir aquest camí centrat en les persones. És clar que hi ha dubtes, certes pors, ja que hi ha equips que queden desmuntats, persones que treballaven des de fa molt temps juntes, ara canvien d’equip. I els canvis fan respecte. Però en cap cas han mostrat reticències. De fet, al MAP des fa uns quants anys que estem treballant per enfortir el benestar emocional dels equips professionals i per dotar-los d’eines per afrontar millor els nous reptes.
Canvien els equips, però no la plantilla… quin és l’objectiu d’aquest punt?
Canvia la forma d’organitzar-nos, però seguim tota la plantilla al peu del canó. L’objectiu és que cada professional doni el suport que millor pot oferir segons la seva expertesa i formació.
Fins ara teníem equips de 4-5 persones, en què teníem un director del servei i un equip de coordinació format per personal d’atenció directa i coordinadors. Ara, cada unitat compta amb una codirecció i un equip de coordinació de 4 persones, amb dos professionals més enfocats a les necessitats de les persones ateses, i dos amb el focus posat a l’equip de professionals. Això ens dóna més pluralitat i diversitat i més consens a l’hora de treballar. Per desplegar un model d’aquestes característiques, cal evitar decisions a nivell personal, evitar personalismes.
A més, sigui quin sigui el rol de cada professional, també dediquen un temps a l’atenció directa ja que és essencial que no es perdi el vincle amb les persones ateses. Al final, tots som professionals de suport i la clau és aquesta: tots donem suport a les persones des de cada especialització amb l’objectiu de promoure la seva autonomia i autorealització.
Heu estat, juntament amb altres entitats, pioners a Catalunya a l’hora d’implementar aquest canvi de model. Què els diries i aconsellaries a aquelles entitats que no acaben d’atrevir-se a fer el pas?
Els diria que, si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. Que és un gran repte, però, sens dubte, val la pena. No és fàcil trencar amb les estructures que tenim marcades. Les entitats del nostre sector som entitats històriques, amb equips professionals que porten molts anys treballant. I s’ha fet molt bona feina, però és hora de fer un pas més i avançar cap aquests nous models que, en definitiva, el que fan és dignificar la vida de les persones i treballar molt més per assolir la igualtat de drets, que és la nostra missió.
I el primer pas és treballar amb tot l’equip una anàlisi estratègica, de reflexió sobre cap a on es vol anar. I, aleshores, impulsar petits projectes pilot, experiències, per anar desenvolupant noves formes de treballar amb la mirada centrada en la persona. Un cop fet aquest treball previ, aleshores, recomanaria buscar un agent extern que ajudi a aterrar-ho.
És un canvi profund que comporta molts reptes i, com ja hem comentat, l’administració no acaba d’estar a l’altura… què demanaríeu al nou Govern en aquest sentit?
Jo els demanaria el seu suport, que deixin que les entitats experimentem aquestes noves maneres de treballar per defensar els drets de les persones sense posar-nos obstacles, que al final acaben essent principalment administratius. La Generalitat té bones voluntats, però cal que es creguin realment el que diu la Convenció de l’ONU i que busquin la manera de poder canviar i trencar amb les estructures actuals tan poc flexibles. Almenys s’hauria de començar impulsant proves pilot que defineixin un nou model d’atenció a les persones més flexible i centrat en la persona. L’administració no pot continuar com està ara, cal trencar d’una vegada amb la cartera de serveis que té tan rígida i pensar amb el futur i inspirar-se en models d’altres països europeus.
