Durant aquest confinament he tingut l’oportunitat de realitzar gairebé una vegada a la setmana una videoconferència amb dos de les meves cosines i amb el meu cosí. En aquestes converses em vaig adonar del privilegiat que sóc de tenir una família i, una de meravellosa.
Vull començar enviant el meu condol a totes les famílies que aquestes setmanes han perdut un ésser estimat a causa de la pandèmia. No sabeu prou com us tinc present en el pensament i espero que ningú us oblidi. Al mateix temps vull desitjar una recuperació saludable i aviat en el temps a totes les persones que estan hospitalitzades, a les residències o als domicilis lluitant cada dia per superar la malaltia.
Al mateix temps ,vull agrair la tasca dels professionals sanitaris i no només això. Vull exigir, ara i aquí, un reconeixement digne cap a tots ells i totes elles. Tan sols així podran aconseguir una vida més digna per totes aquelles persones que atenen. Els professionals sanitaris no són superherois. Són persones amb noms, dignitat i que realitzen un treball vocacional impagable que cal remunerar merescudament.
Com deia al principi sóc un privilegiat per tenir una família com la que tinc. Hi ha moltes persones soles i que viuen en soledat a les quals ningú atén. A totes aquestes persones una abraçada fraternal i solidària. En aquesta crisi sanitària es fa palès que no podem deixar que la política manipuli la sanitat i l’atenció directa als col·lectius més vulnerables.
Alvaro Solà @SolaHotmail
