L’Ajuntament de Girona ha fet un nou pas cap a la transformació urbana amb el projecte “Girona, ciutat amigable, inclusiva i cuidadora amb les persones grans”. Aquesta iniciativa estratègica, que busca adaptar la capital a l’envelliment poblacional, ha culminat la seva primera fase amb una diagnosi exhaustiva elaborada pel Grup de Recerca en Envelliment, Cultura i Salut de la Universitat de Girona (UdG). El document, coordinat per la doctora Pili Monreal i l’investigador Lluís Prats, servirà de base per al futur Pla d’Acció municipal.
La regidora de Ciutat que Cuida, Gemma Martínez Villagrasa, ha refermat el compromís del govern local per garantir que els ciutadans puguin envellir als seus barris amb qualitat de vida: “L’envelliment no és un problema, sinó una etapa vital que exigeix adaptar els serveis, els espais i les formes de convivència”. Per la seva banda, la doctora Pili Monreal ha destacat el canvi de paradigma de les noves generacions de gent gran, afirmant que “reivindiquen un altre paper d’elles a la societat. Volen també ser i sentir-se protagonistes de la vida a la ciutat”.
Un urbanisme més amable i humà
L’estudi, basat en els estàndards de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), assenyala mancances crítiques en l’espai públic. Entre les demandes principals destaca la necessitat de millorar l’accessibilitat, augmentar les zones verdes, instal·lar més bancs adaptats i lavabos públics, i millorar l’enllumenat per reduir la percepció d’inseguretat. Pel que fa a la mobilitat, la diagnosi detecta conflictes amb bicicletes i patinets, a més de reclamar més taxis adaptats i una conducció del transport públic més suau.
En l’àmbit de l’habitatge, la voluntat de la gent gran de Girona és clara: romandre a casa seva el màxim temps possible. Això implica un reforç dels serveis d’atenció domiciliària i l’exploració de models d’habitatge compartit. Així mateix, la soledat no desitjada apareix com un dels grans reptes, situant els centres cívics i les biblioteques com a eixos vitals per fomentar la vida comunitària i el suport mutu.
Contra la bretxa digital i l’edatisme
La diagnosi també posa el focus en la relació amb l’administració. Els participants critiquen la complexitat dels tràmits digitals i exigeixen una atenció presencial i de proximitat a través d’un canal únic d’informació. En l’aspecte sanitari, es reclama combatre l’edatisme (discriminació per edat) i garantir l’accessibilitat lingüística per a una atenció equitativa. Com a novetat, el projecte inclou el programa pilot “Ciutat que cuida” al barri de Montilivi, centrat en l’acompanyament al final de la vida.
La metodologia de l’estudi ha estat profundament participativa, integrant 390 qüestionaris, 17 grups focals i la col·laboració d’entitats com MIFAS, Support i la Fundació Espai Caixa. Girona, que forma part de la Xarxa Mundial de Ciutats Amigables de l’OMS des del febrer de 2025, preveu presentar el Pla d’Acció definitiu a finals d’any, després d’una nova ronda de sessions de treball als barris.
