La Confederación Estatal de Personas Sordas (CNSE) arriba avui a les seves nou dècades de vida consolidada com l’organització estatal més antiga en l’àmbit de la discapacitat. Des de la seva fundació l’any 1936, l’entitat ha estat el motor d’un canvi social que ha permès a més d’1.200.000 persones sordes a Espanya passar de la invisibilitat a l’exercici real dels seus drets fonamentals. Sota el lema que la seva trajectòria és “una història de primeres vegades”, la confederació reivindica que l’accessibilitat és l’única eina que garanteix la igualtat en l’educació, la sanitat i el treball.
El president de la CNSE, Roberto Suárez, ha aprofitat l’efemèride per recordar que, tot i els avenços, la desigualtat encara és estructural. “La accessibilitat segueix marcant la diferència entre tenir drets o poder exercir-los”, ha afirmat, assenyalant especialment les mancances en el sistema educatiu, on la falta d’intèrprets i d’especialistes en llengua de signes frena el talent de molts estudiants. Segons l’entitat, aquestes barreres desemboquen sovint en precarietat laboral, ja que moltes empreses encara desconeixen les capacitats del col·lectiu i no apliquen els ajustos necessaris.
Serveis que marquen una fita històrica
Al llarg d’aquests 90 anys, la CNSE s’ha convertit en un referent tècnic i polític gràcies a la creació de serveis que han dignificat la vida de les persones sordes i les seves famílies. Entre les fites més destacades es troben:
- SVIsual: El primer sistema estatal de videointerpretació en llengua de signes.
- ALBA: Una plataforma pionera especialitzada en l’atenció a dones sordes víctimes de violència.
- vidAsor: Servei de videoassistència que garanteix un envelliment autònom i sense aïllament per a la gent gran.
- Xarxa Emplea: Un connector estratègic entre el talent de les persones sordes i el mercat laboral.
“Cada un d’aquests avenços va començar amb una primera vegada”, ha explicat Suárez, destacant que aquests projectes nascuts de la iniciativa social s’han convertit avui en oportunitats reals d’igualtat.
Un model de país basat en la inclusió real
L’organització insisteix que un país accessible no és una utopia, sinó una construcció diària que requereix la presència de la llengua de signes en tots els àmbits públics i la participació directa de les persones sordes en la presa de decisions. Des de la CNSE es fa una crida a les administracions perquè vegin el col·lectiu com una “minoria lingüística i cultural amb un patrimoni que enriqueix la societat”.
Per al seu president, apostar per la inclusió és una decisió estratègica que beneficia tota la ciutadania, ja que és “una forma intel·ligent de gestionar millor i arribar més lluny”. Després de 90 anys de lluita, l’entitat referma el seu compromís de continuar construint, iniciativa a iniciativa, un entorn on ser una persona sorda no impliqui, com ha sentenciat Roberto Suárez, “més obstacles ni més esforç”.
