L’Ajuntament de Rubí disposa des de la setmana passada de la primera Diagnosi de la població amb discapacitat del municipi, després de la presentació realitzada pel Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés per encàrrec de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona, que permetrà al consistori dissenyar el Pla d’Atenció Integral a les persones amb Discapacitat i Diversitat Funcional complint amb el Pla de mandat de Rubí 2016-2019.
Segons aquest estudi resideixen a Rubí 2.659 persones amb certificat de discapacitat entre els 0 i 64 anys (4,1% de la població d’aquesta edat), principalment amb discapacitat motora (50,5%), per malaltia mental (20,6%) i discapacitat intel•lectual (13,1%). És una característica específica de Rubí el fet que la gran majoria (65%) té menys del 33% de discapacitat i és un col•lectiu menys envellit el que suposa una major demanda específica d’activitats i suport.
La principal necessitat identificada per l’estudi ve marcat pel trànsit entre la tradició i la renovació generacional que combina la tradició d’atendre en el sí de la família les necessitats de les persones amb discapacitat i la renovació generacional que implica d’una banda, persones grans cuidadores que necessiten ajuda per atendre a les persones afectades i solucions de cara a la seva absència, i d’altra banda, les generacions que s’incorporen com a afectats i cuidadors amb major exigència a les administracions i entitats. El resultat és que hi ha major pressió sobre el municipi, tant a l’administració local com a la xarxa d’entitats, existent i per crear.
Davant d’aquesta realitat la diagnosi elaborada per la Fundació Pere Tarrés identifica prop de 160 mesures possibles organitzades en 12 àmbits d’actuació, i estableix els criteris de priorització per guiar el disseny i implementació, concretament: serveis i actuacions compartits amb el teixit associatiu, integrats en recursos existents no específics i específics, amb baixa inversió en infraestructura, amb menor requeriment tècnic d’execució i amb menor necessitat de mobilització d’altres administracions i planificacions supramunicipals.
