Fundació ONCE ha reclamat que el 2025 s’avanci cap a un “nou marc legislatiu que realment impulsi la creació i estabilitat de l’ocupació” per a les persones amb discapacitat. Alhora, ha posat émfasi en la necessitat de garantir la sostenibilitat dels Centres Especials d’Ocupació d’Iniciativa Social (Ceeis), destacant la seva importància com a pilar per al manteniment de llocs de treball en el marc de l’economia social.
Aquestes demandes han estat expressades per Sabina Lobato, directora d’Ocupació, Formació i Projectes de Fundació ONCE, en declaracions a Servimedia. Lobato ha lamentat que “comencem l’any 2025 amb escassos avenços en l’ocupació de les persones amb discapacitat”.
L’any passat, segons ha assenyalat Lobato, es va produir una disminució més intensa del nombre de contractes per a aquest col·lectiu. Tot i això, ha puntualitzat que encara falten dades desagregades per part del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).
“Poden semblar canvis imperceptibles, però les variacions en els indicadors d’ocupació gairebé sempre creixen a pitjor quan es posa el focus en les persones amb discapacitat, cosa que fa que sistemàticament s’incrementi la bretxa entre persones amb discapacitat i sense”, ha subratllat.
Malgrat això, Lobato ha reconegut avenços, ja que la discapacitat forma part dels discursos i estratègies empresarials pel que fa a captació de talent divers, accessibilitat i acció social. Tot i això, ha remarcat que “ens falta fer un pas més audaç i valent a incorporar tot això a les agendes, en el dia a dia de la gestió”.
Formació i ocupabilitat
Per millorar la inclusió laboral, Lobato aposta per un nou marc legal, garantir la sostenibilitat dels Ceeis i elevar els nivells formatius i d’ocupabilitat a llarg termini. Ha destacat la importància de potenciar les competències toves, com les habilitats socials, per transformar els perfils professionals accessibles al col·lectiu i canviar la percepció capacitista sobre les seves capacitats.
També ha reclamat mecanismes que afavoreixin l’accés a primeres oportunitats laborals per a joves sense experiència i persones que han adquirit una discapacitat i han fet un “esforç enorme” per reciclar-se professionalment, com en el programa ‘Por Talent Digital’ de la Fundació ONCE.
A més, ha alertat sobre la doble discriminació que pateixen algunes persones amb discapacitat per raó de l’edatisme a l’hora de buscar feina.
Impacte de l’Estatut del Becari
En relació amb la nova legislació de pràctiques laborals, l’anomenat Estatut del Becari, Lobato ha demanat “gran cautela” per evitar que limiti l’accés de persones amb discapacitat a oportunitats de formació. Ha destacat que molts han d’acudir a programes formatius no reglats per manca d’accessibilitat als sistemes ordinaris.
També ha fet una crida a ser “ambiciosos i valents” en les estratègies públiques i privades per generar ocupació inclusiva en projectes de transició ecològica. “Per què no exigir que el finançament amb fons públics contempli objectius rellevants en ocupació per a persones amb discapacitat?”, ha preguntat.
Realitat laboral del col·lectiu
Les persones amb discapacitat representen el 6,2% de la població en edat laboral, però signen tan sols el 1,7% dels contractes formalitzats. “Ser ambiciosos també significa innovar i provocar canvis sistèmics en les dinàmiques del mercat laboral i de la contractació”, ha conclòs Lobato, posant en valor la necessitat d’una veritable cultura inclusiva a les empreses.
Secció patrocinada per
