En aquest digital no som supersticiosos i per aquest motiu no tenim cap dubte en recomanar-vos que aneu al festival FITI, el Festival Internacional de Teatre Integratiu de Santa Coloma que aquest 2025 celebra la 13ª edició del 6 al 9 de novembre. Per conèixer de primera mà tots els detalls d’aquest esdeveniment n’hem parlat amb Francia Gajardo i Verònica Ramírez, directores artístiques del festival
Com va néixer el festival?
L’any 1999, la companyia Alquimistes Teatre va tenir la iniciativa de crear un festival amb una doble finalitat: donar a conèixer el seu projecte i, alhora, visibilitzar les arts escèniques inclusives, que en aquella època eren pràcticament inexistents. El FITI va ser, de fet, pioner a tot Catalunya en aquest àmbit, obrint camí a un espai d’expressió artística i inclusiva únic al territori.
Quina és per a vosaltres la principal finalitat del festival?
La principal finalitat del FITI és donar cabuda i visibilitat a companyies artístiques inclusives que, malauradament, no solen tenir espai en els circuits culturals convencionals. El festival neix també amb la voluntat de trencar estigmes i barreres envers les persones amb discapacitat que es dediquen a alguna disciplina artística, posant en valor les seves capacitats, el talent i la creativitat. En definitiva, el FITI vol mostrar que la diversitat és riquesa i que tothom pot fer art i compartir-lo amb el món.
Quin criteri seguiu per seleccionar les obres de teatre?
A l’hora de seleccionar les obres, busquem varietat de disciplines escèniques, teatre, dansa, circ, performance.. per oferir una programació rica i diversa. També donem preferència a companyies amb un major nombre d’integrants, per tal que més artistes amb discapacitat tinguin una oportunitat laboral i escènica, i per l’interès artístic que suposa treballar peces col·lectives amb molts components. Apostem per la qualitat artística i professional, però també donem espai a companyies emergents que destaquen pel seu treball rigorós i compromès. Pel que fa a la temàtica, ens interessa especialment la que connecta amb la realitat dels col·lectius vulnerables, amb una mirada social i inclusiva, així com les propostes que aborden temes de gènere o relectures de clàssics amb nous llenguatges escènics.
Finalment, tenim en compte el tipus de del públic al qual ens dirigim i dels tipus de discapacitat representats, amb l’objectiu que tots els col·lectius puguin sentir-se partícips del festival.
Com és el feedback amb el públic?
El feedback del públic sempre és increïble. D’una banda, per què gaudeixen profundament del que han vist, i de l’altra, perquè es sorprenen. A causa dels prejudicis encara existents, moltes persones no s’imaginen que poden veure una peça tan bona, tan ben realitzada i interpretada. La seva reacció és d’autèntica emoció: es queden sense paraules, amb la boca oberta, i sovint, en saludar després de la funció, ploren i expressen que ha estat una experiència increïble. Hi ha una veritable demanda de propostes d’arts escèniques inclusives, però, malauradament, l’oferta encara és limitada perquè no sempre hi ha prou recursos per mantenir aquest tipus de projectes. Tot i així, el públic demostra, funció rere funció, que aquest art és necessari i té un impacte profund.
El festival és un mirall de la societat?
Sí, creiem fermament que el festival ha d’existir, perquè és essencial per visibilitzar els col·lectius inclusius i donar-los l’espai que mereixen dins del món de les arts escèniques. El festival ha de continuar sent inclusiu en essència i en nom, ja que no hi ha prou oportunitats perquè aquests col·lectius artístics puguin mostrar el seu treball. El FITI és, per tant, un reflex de la realitat i, alhora, una reivindicació i una lluita per trencar estigmes i donar visibilitat a la diversitat. Malauradament, la societat encara no està del tot preparada per abraçar plenament el teatre inclusiu. Encara hi ha discriminació envers les persones amb discapacitat i, per extensió, envers els col·lectius artístics que en formen part. Quan parlem d’art i discapacitat, el repte és encara més gran, però també ho és la necessitat de continuar obrint camins, creant espais i defensant que l’art és i ha de ser per a tothom.
Qui hauria de venir al festival? i per què ?
Al Festival hauria de venir tota la societat. També aquelles persones acostumades a consumir cultura, perquè puguin adonar-se que el teatre inclusiu és potent, de qualitat i capaç de sorprendre i emocionar, trencant els prejudicis que, malauradament, encara existeixen envers aquests col·lectius.
D’altra banda, també haurien d’assistir programadors i professionals de les arts escèniques, per veure que hi ha propostes artístiques al mateix nivell que les dels circuits convencionals. Cal que apostin per les companyies inclusives, que els donin oportunitats per brillar i perquè el públic pugui descobrir que, en realitat, hi ha moltes més capacitats que discapacitats.
Per descomptat, els centres educatius de totes les edats haurien de venir al Festival, especialment des de la primera infància, per trencar estigmes a través de les arts escèniques inclusives. És a l’escola on s’ha d’ensenyar aquest valor, i una manera d’aprendre-ho és assistint al teatre, participant en espais inclusius i convivint amb la diversitat. És fonamental que els infants aprenguin des de ben petits que tots som iguals i, alhora, tots som diferents; que cadascú té les seves pròpies capacitats, i que el més important és aprendre a respectar-nos tal com som. Cal ensenyar a respectar l’altre, encara que sigui diferent, i valorar la diversitat com una riquesa que ens fa créixer com a persones i com a societat.
Com espereu que sigui el futur del festival?
Esperem que el festival continuï creixent i aconsegueixi un reconeixement més ampli, no només a Santa Coloma, sinó també a Barcelona, a la resta de Catalunya i a tot l’Estat espanyol. Volem que el FITI segueixi evolucionant, que puguem incorporar més companyies, programar durant més dies i arribar a un públic cada vegada més nombrós. Somiem amb omplir el Teatre Sagarra a cada representació, portar el festival als carrers i fer que la ciutat sencera respiri art inclusiu.
Amb més pressupost i recursos, podríem millorar la difusió i la publicitat, atraure nous públics i donar més oportunitats a les companyies que volen formar part d’aquest espai. El nostre objectiu és assolir una visibilitat del 100%, fent que companyies d’arreu puguin gaudir i compartir aquest escenari de diversitat i talent. Si disposéssim de més suport econòmic, el festival podria celebrar-se cada any, en lloc de cada dos. Créixer, arribar més lluny i acostar l’art inclusiu a tothom és, i continuarà sent, el nostre gran objectiu.
