
La Comissió Europea ha fet públic l’actualització del Quadre d’Indicadors Socials, que deixa Espanya en una situació preocupant: el país no aconsegueix complir els estàndards en 10 dels 17 paràmetres analitzats. Això posa de manifest barreres estructurals cròniques en àrees com l’educació, la lluita contra la pobresa o la protecció social, amb greus implicacions per a la cohesió social i el benestar de la ciutadania.
Davant aquesta realitat, l’Observatori de la Vulnerabilitat i l’Ocupació de la Fundació Adecco ha aprofundit en les dades per visibilitzar els desafiaments que impacten directament en la seva missió d’inclusió social i laboral. “Amb aquesta anàlisi volem aportar informació clau que ressalti la urgència d’actuar. Les administracions públiques i les empreses han de ser agents estratègics per frenar l’avanç de la pobresa i l’exclusió social a Espanya”, afirma Francisco Mesonero, director general de la Fundació.
Pobresa i exclusió social: indicadors més crítics
Quatre indicadors evidencien una especial gravetat a Espanya:
- L’abandó escolar (13,7% a Espanya davant del 9,5% de la UE).
- La taxa de risc d’exclusió social (26% a Espanya enfront del 21,5% de la UE).
- La pobresa infantil (32,2% davant del 24,7% europeu).
- L’eficàcia de les prestacions socials per reduir la pobresa (17% a Espanya davant del 41% a la UE).
Mesonero subratlla que “els desequilibris tenen arrel en la desocupació i la baixa intensitat de treball a les llars. Això limita recursos educatius, perpetua la pobresa i genera un cicle intergeneracional de desigualtat”. Segons el directiu, cal enfortir el model productiu i les polítiques actives d’ocupació, fomentant competències alineades amb els nínxols emergents del mercat laboral.
Desigualtat d’ingressos i els joves “ninis”: prioritats a vigilar
En l’indicador de desigualtat d’ingressos, Espanya registra un 5,5% davant el 4,7% europeu, evidenciant un ampli desequilibri entre el 20% de població més rica i el 20% més pobra. “Promoure l’ocupació entre els més vulnerables és clau per millorar la redistribució econòmica i enfortir la cohesió social”, afegeix Mesonero.
En relació als joves que ni estudien ni treballen (els coneguts com “ninis”), destaca que “incorporar-los al mercat laboral no només els proporciona ingressos, sinó també propòsit i estructura. Això és essencial per al seu desenvolupament personal i la seva inclusió en la societat”.
Mercat laboral espanyol: rendiment feble
La taxa d’atur (12,2%) i la desocupació de llarga durada (5,1%) dupliquen la mitjana europea, mostrant un mercat laboral desajustat. Mesonero defensa que “resultarà fonamental impulsar la formació i requalificació de professionals i facilitar recursos per a col·lectius vulnerables com dones en situació de violència, famílies monoparentals o persones majors de 50 anys”. També aposta per la col·laboració publicoprivada per generar oportunitats d’ocupació sostenible.
Raons per a l’optimisme: competències digitals i inclusió de persones amb discapacitat
Tot i els mals resultats generals, Espanya supera la mitjana europea en competències digitals (66,2% davant del 55,6% europeu). “Aquest és un avenç significatiu per adaptar-se a les exigències del mercat laboral futur”, celebra Mesonero.
A més, la bretxa laboral de persones amb discapacitat a Espanya és menor que a Europa (13,8 punts percentuals enfront de 21,5). Mesonero destaca que “la normativa més eficient i el compromís empresarial han reduït aquesta bretxa, però encara queda molta feina per fer”.