Entre un 4 i un 7% de la població infantil registra, en major o menor grau, alguna alteració en el llenguatge

És una de les conclusions de les XXIV Jornades Tècniques d’ASPID

jornada aspid trastorn especific llenguatge

Una norantena de professionals i estudiants van participar dissabte passat en les XXIV Jornades Tècniques d’ASPID, organitzades per la Unitat Infantil i Juvenil de Neurolleida i que enguany han estat centrades en el “Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). Actualització, família i escola”.

Una de les principals conclusions d’aquestes jornades ha estat que entre un 4 i un 7% de la població infantil registra, en menor o major grau, alguna alteració en el llenguatge (en un sentit ampli).

BANER_300X250

Miquel Serra, catedràtic de Psicologia Bàsica de la Universitat de Barcelona, va explicar que, d’inici, “el problema d’aquestes alteracions és que són menys conegudes que d’altres de les quals se’n parla molt, com l’autisme o el TDAH, i en canvi són tres vegades més freqüents”. Altres handicaps, segons Serra, “és que encara avui manquen uns criteris d’avaluació, una terminologia i una metodologia clares per aplicar en aquest àmbit, i sol haver una falta de seguiment o d’avaluació dinàmica” a través dels anys de l’infant amb trastorns del llenguatge.

Serra, docent especialista en matèries relacionades amb patologia del llenguatge, comunicació i llenguatge i psicolingüística, va explicar que aquestes dificultats en el llenguatge solen ser de llarga durada i que cal abordar la intervenció molt aviat, als 3 o 4 anys, per tal que als 6 o 7 anys l’infant pugui assolir un nivell més o menys normal. Aquestes dificultats no són sempre les mateixes (en la base poden haver-hi problemes de llenguatge, de parla, de comunicació, de cognició o d’emotivitat), per la qual cosa “cal una intervenció a mida, molt personalitzada”.

Els indicis són molt variats (el nen o nena no pregunta, no se l’entén o ell no entén, té problemes amb el llenguatge, no té memòria de treball o operativa) i poden ser detectats amb certa facilitat, “sempre que els pares i mestres tinguin unes mínimes nocions sobre el tema”, cosa que normalment no succeeix.

De la seva banda Marta Argilés, psicòloga i logopeda de l’Hospital de Santa Maria especialitzada en trastorns del llenguatge, va afirmar que aquestes problemàtiques són freqüents i ja es poden detectar als 2 anys, afegint que a la província de Lleida la sanitat pública està tractant actualment uns 50 nens i nenes. Argilés va explicar el circuit que han de fer aquests infants, incidint en els professionals de diferents activitats que han d’intervenir, i ha remarcat la importància del paper dels pares en aquesta educació.

El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) és una alteració que afecta l’adquisició del llenguatge des dels seus inicis, que es perllonga durant la infància i adolescència i que pot persistir significativament durant l’edat adulta. Els infants amb TEL poden manifestar simptomatologia i un grau d’intensitat molt diversos. Actualment, un dels reptes dels professionals del sector és la seva detecció i una intervenció adequada.

La jornada va acabar amb una taula rodona centrada en el tema del “Terapeutes, escola i família. Com ens coordinem? Experiències i propostes d’intervenció”, que ha comptat amb la participació de Miguel Serra, Míriam Palacios i Marta Argilés.

banner_dental

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*