La implantació generalitzada de terminals de pagament electrònic (TPV) basats exclusivament en pantalles tàctils està generant una greu crisi d’accessibilitat que afecta milers de ciutadans a Espanya. Tot i que l’evolució tecnològica es presenta sovint com un avenç, la substitució dels dispositius amb teclat físic per superfícies de vidre llises impedeix que les persones amb discapacitat visual puguin introduir el seu codi PIN de manera autònoma. Aquesta situació, que s’està convertint en un problema estructural, obliga els usuaris a demanar ajuda a desconeguts o empleats dels establiments, havent de revelar dades tan sensibles com la seva clau de seguretat bancària.
Aquesta problemàtica no és un fet aïllat, sinó que constitueix una forma de discriminació indirecta que atempta contra la seguretat i la independència de les persones grans i de col·lectius amb diversitat funcional. En no poder operar amb privadesa, aquests ciutadans veuen vulnerat el seu dret a la seguretat financera, una barrera que es considera totalment evitable. Segons els experts en accessibilitat, ja existeixen solucions tecnològiques inclusives que podrien implementar-se sense dificultat, però la falta de voluntat real dels operadors econòmics està consolidant un entorn de pagament que exclou de facto una part de la població d’un servei tan bàsic com és el consum quotidià.
Incompliment de la legalitat
Des del punt de vista legal, la manca d’accessibilitat en els sistemes de pagament incompleix flagrantment el marc normatiu vigent. L’article 49 de la Constitució Espanyola estableix que els poders públics han de garantir la plena inclusió, mentre que la Llei General de drets de les persones amb discapacitat (Reial Decret Legislatiu 1/2013) imposa l’obligació de garantir l’accessibilitat universal en béns i serveis a disposició del públic. Així mateix, la Convenció de l’ONU del 2006, ratificada per Espanya, exigeix que les tecnologies i els sistemes de pagament siguin utilitzables en igualtat de condicions per a tothom, un principi que s’està ignorant amb la proliferació d’aquests nous datàfons.
Davant d’aquesta situació, s’ha fet una crida urgent a les administracions públiques i als agents econòmics per impulsar un canvi real que posi fi a aquesta vulneració de drets fonamentals. La inclusió no pot quedar supeditada a solucions improvisades o a la bona voluntat de tercers, sinó que ha de ser un requisit imprescindible i auditable en qualsevol dispositiu de pagament. La conscienciació social és el primer pas per exigir el compliment efectiu de la normativa i assegurar que el disseny per a totes les persones sigui la norma, i no l’excepció, en una societat que aspira a ser plenament accessible i justa.
