Al voltant d’un milió de nens, entre primària i secundària, omplen les aules dels instituts i les escoles de Catalunya.
Un petit gran contratemps enterboleix la naturalesa d’aquesta realitat i és que a moltes escoles i instituts, a causa de la immigració, es pot donar el cas que estudiïn nens amb diferent idioma. Això vol dir que quan hi ha nens que no saben ni castellà ni català les classes s’alenteixen tant que arriba un moment que per seguir els que no entenen aquests idiomes els altres nens perden el ritme habitual d’estudi.
No sóc ni docent ni polític, però crec que el sistema s’hauria de canviar d’alguna manera perquè quan un nen vagi a la classe que per edat li correspon sàpiga i pugui seguir els altres. Això vol dir que si ha de perdre un any en una escola aprenent català i castellà per poder seguir els altres ho faci i, per altra banda, els altres no perden un any per ell. Crec que seria just.
No sóc ni docent ni polític, però crec que el sistema s’hauria de canviar d’alguna manera perquè quan un nen vagi a la classe que per edat li correspon sàpiga i pugui seguir els altres
Jo no estic en contra del nen que ve aquí, però és un fet que si un nen entra a una classe sense saber ni català ni castellà tota la classe en pateix les conseqüències. És dur per a un nen, tret del seu entorn quotidià, haver d’estudiar en un altre idioma però no és menys dur que un nen que està al seu entorn s’hagi d’avorrir perquè el ‘profe’ ha d’explicar cent vegades la mateixa matèria perquè qui no entén l’idioma se n’assabenti.
Això porta a l’avorriment, notes desastroses i una infinitat de coses que, tant un nen com l’altre, han de patir cada dia. Per això penso que la llei ha de canviar i un nen no pot entrar a estudiar per la seva edat fins que no entengui el català i el castellà. Tots els nostres fills acabaran analfabets si els polítics no són capaços d’arreglar aquesta qüestió.
