
El Congrés dels Diputats ha refusat tramitar una proposició de llei del PP per modificar la normativa d’educació estatal, coneguda com a Lomloe, que el grup considerava que “marginava” i “condemnava al tancament efectiu” els centres d’educació especial. La iniciativa va rebre 170 vots a favor (de PP, Vox i UPN) i 177 en contra, del total de la resta de grups parlamentaris.
La proposta de la formació popular pretenia, concretament, eliminar la disposició addicional quarta de la llei (que alhora reformava la LOE). Aquesta disposició establia un termini de deu anys perquè els centres d’educació especial es convertissin en centres de recursos de suport a l’escolarització en centres ordinaris d’alumnes amb necessitats educatives especials per raó de discapacitat. A més, limitava la seva atenció a “aquelles situacions molt excepcionals, que precisen una atenció molt especialitzada”.
La diputada popular Sandra Moneo va defensar la llibertat de les famílies d’escollir l’escolarització dels seus fills, denunciant que la Lomloe “atenta contra la libertad de las familias a la hora de elegir la modalidad de escolarización (ordinaria o especial) que prefieren para sus hijos”. Va assenyalar, a més, que “el Estado usurpa su derecho constitucional” i que només es tindrà en compte l’opinió d’aquelles que “estén de acuerdo con la Administración”. També va argumentar que la Lomloe “dona absoluta prioritat” a l’escolarització d’estudiants amb necessitats especials en centres ordinaris, fet que “margina a los centros de educación especial y los condena a un cierre efectivo”. Moneo va afegir que “la mera incorporación de alumnos con necesidades educativas especiales a los centros educativos ordinarios no puede considerarse inclusión”, ja que la inclusió “requiere de la realización en los centros de los ajustes necesarios que garanticen a esos alumnos un entorno en el que se asegure que la relación con los demás será positiva y contribuya a la integración de aquellos en la sociedad, en la medida de lo posible”.
Així mateix, Moneo va manifestar que “la escolarización de alumnos en centros de educación especial no puede determinarse como discriminatoria sin más” i va assegurar que “es coherente con la Convención Internacional sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad, como lo reconocen también las sentencias de varios tribunales”. La diputada va recalcar que “cada alumno tiene unas necesidades distintas” i que “estas son distintas en función del tipo de discapacidad”, posant com a exemple que “no requiere los mismos apoyos un estudiante con TEA que otro con discapacidad física o sensorial”. Per això, la proposició també volia modificar l’article 74 de la LOE perquè els alumnes amb necessitats educatives especials fossin escolaritzats “en función de sus necesidades, innovando, flexibilizando y diversificando la organización de los espacios, las alternativas metodológicas y las modalidades de escolarización en centros ordinarios, en centros de educación especial, en escolarización combinada o en aulas específicas, a fin de personalizar y mejorar la atención educativa a las necesidades de cada alumno”.
Pel que fa al dret a l’elecció, la diputada del PP va indicar que la iniciativa “ni pretende juzgar ni pretende imponer un modelo educativo”, sinó que vol “garantizar las mismas oportunidades” a tots els estudiants amb discapacitat. “Que no sea el Gobierno quien discrimine a unos alumnos frente a otros”, va subratllar. Segons el seu parer, “el deber de las administraciones es garantizar una oferta flexible y disponible para todos”. La proposició instava les administracions a “garantizar el derecho de padres y tutores a la elección del modelo educativo y del centro docente para estos alumnos” i que, “en el proceso de identificación y valoración de sus necesidades educativas serán preceptivamente oídos e informados los padres, madres o tutores legales del alumnado”. A més, va demanar que es permeti la permanència d’aquests estudiants als centres d’educació especial fins als 21 anys.
Només Unión del Pueblo Navarro (UPN) i Vox van donar suport a la proposta. Alberto Higueras, d’UPN, va defensar que “los tres principios que deben inspirar cualquier ley educativa son libertad, equidad y calidad” i que la Lomloe “no respeta ninguno”. Va afegir que la norma “és ajena al funcionamiento de los centros de educación especial” i al “derecho constitucional de los padres a elegir el centro al que quieren llevar a sus hijos”. Higueras va concloure: “Inclusión , sí, pero de la manera más adecuada, y sin despreciar a los centros de educación especial”. El representant de Vox, José Ramírez, va estar d’acord amb la idea que la Lomloe és una norma que “nació muerta” i va mostrar-se convençut que “será derogada en cuanto cambie el Gobierno”. Va insistir que la llei “condena al cierre” els centres d’educació especial i “persigue” a les famílies que els utilitzen, tot i que va criticar que el PP, que governa en la majoria de comunitats autònomes, “tampoco ha hecho nada por salvar la educación especial de la falta crónica de recursos”.
Al contrari, Unidas Podemos, a través de Javier Sánchez, va lamentar que “volvemos al cole y el PP vuelve con su campaña de bulos”, que insisteix que “se cerrarán los centros de educación especial”, cosa que la llei no diu. Va recordar que “distintos informes han criticado la segregación educativa en España” i que, el 2018, la ONU va emetre “un comunicado muy duro acusando a España de estar enviando alumnos a la educación especial por no invertir los recursos que sí permitirían atenderlos en los centros ordinarios de titularidad pública”. Sánchez va criticar que “ustedes se escudan en la libertad de elección de los padres, pero es que hay muchos padres que no pueden enviar a sus hijos con discapacidades moderadas a centros públicos, cuando así lo desearían, por falta de recursos” i va denunciar que “el número de alumnos matriculados en la educación especial, lejos de disminuir, está aumentando”, ja que “la LOMLOE no se está cumpliendo. Ni las comunidades del PP la cumplen, ni el Estado llevó a cabo las inversiones prometidas”.
El portaveu del PNV, Joseba Agirretxea, va criticar la proposta per ser “involutiva” i per “tornar-nos a una escola de finals del segle XX”. Va destacar que la proposta “parla de compensar les desigualtats i d’integració, conceptes ja superats per l’inclusió” i va recordar que l’article 24 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat estableix que els estats han d’assegurar “un sistema educativo inclusivo a todos los niveles”. Per la seva banda, Marije Fullaondo, d’EH Bildu, va dir que la iniciativa “a la postre, busca seguir segregando al alumnado con necesidades educativas especiales, alegando además que defiende el interés superior del menor” i que “la educación inclusiva solo se puede dar en la escuela ordinaria, por propia definición”. Tot i això, va estar d’acord que “la mera incorporación de los alumnos con discapacidad a los centros ordinarios no significa inclusión por sí misma”, però va matisar que “es un paso imprescindible”.
Josep María Cervera, va considerar la proposta “una nueva injerencia en las competencias educativas de la Generalitat de Cataluña”, que “ha consagrado un modelo educativo inclusivo”. Cervera va culpar de les dificultats de la Generalitat el “dèficit de finançament amb el qual l’Estat castiga a Catalunya”, que va xifrar en 20.000 milions d’euros. Va rebutjar la necessitat de “més lleis educatives imposades des de Madrid”. De la mateixa manera, la diputada d’Esquerra Republicana, Etna Estrems, va criticar les retallades en la contractació d’educadores socials i de tècniques d’integració fetes pel Govern del PSC a Catalunya, acusant el PP d’“insistir en la segregación de alumnos”. Va lamentar que la Lomloe no anés acompanyada d’una memòria econòmica, perquè “lo que necesitamos son más recursos y más presupuestos para asegurar la inclusión, y no tantas leyes centralizadoras”.
El diputat de Sumar, Rafael Cofiño, va reconèixer l’existència d’un dèficit estructural de recursos humans i materials per atendre infants amb necessitats específiques de suport educatiu, però va criticar que “esta propuesta del PP rasca donde no pica”. Segons la seva opinió, la proposta “plantea es fragmentar aún más el sistema educativo y no buscar mas recursos”, i que “no se trata de volver al pasado, sino de garantizar los recursos precisos mediante un compromiso fiscal”. Finalment, la representant del grup socialista, Maribel López, va explicar que la Lomloe assegura que es tindrà en compte “la voluntad de las familias que manifiesten su opción por el modelo más inclusivo”, però que “en ningún momento se impide que aquellas que prefieran la educación especial puedan manifestarse”. Va concloure que la llei “de ningún modo supone la desaparición de estos centros” i que “no vamos a dar un paso atrás”.

