El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) va organitzar divendres passat una jornada focalitzada en el suïcidi juvenil, celebrada a la sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La trobada va oferir un ”espai constructiu i necessari de diàleg entorn de les idees suïcides en edat infantojuvenil” i es va estructurar al voltant d’una taula rodona, moderada pel periodista Alberto Gómez, i va culminar amb la representació de l’espectacle teatral ”Tarsius”, una obra on sis joves amb realitats diverses s’uneixen en un crit comú enfrontats a la fragilitat de la vida.
David Rodríguez, vicedegà del TSCAT, va ser l’encarregat d’obrir la jornada recordant la importància de la tasca de les treballadores socials: no és la de ”donar respostes ràpides”, sinó la d’”escoltar, acompanyar i oferir entorns segurs”. En aquest sentit, Rodríguez va emfatitzar: ”Hem de ser presents quan costa parlar, quan el silenci pesa, quan la persona necessita un espai on no sentir-se jutjada, sinó mirada amb respecte”.
Per la seva banda, Lara Díez, actriu, psicòloga, dramaturga i autora de l’obra, va ressaltar la ”necessitat de crear espais de conversa amb els adolescents” i d’”afinar l’oïda per captar la freqüència en què es comuniquen, treballant alhora les causes de la desesperança vital”. La importància del debat rau en el fet que el suïcidi és actualment la segona causa de mort entre la població jove de 15 a 29 anys a Catalunya. Díez també va aprofitar per subratllar ”la importància del teatre com a eina per obrir diàlegs i generar consciència”.
Agustí Bonifacio, treballador social especialitzat en salut mental infantojuvenil, membre de la Comissió de Salut Mental del TSCAT i autor del llibre El Plan B, va advertir que les altes taxes de suïcidi juvenil no es deuen a un problema individual, sinó que es tracta d’un problema ”estructural i social”. Bonifacio va explicar que el sistema tendeix a ”psiquiatritzar els joves sense tenir en compte el seu entorn social, el gènere o l’orientació sexual”, i va afegir que ”les noies pateixen més desesperança vital que els nois, igual que les persones LGBT o els adolescents en situació de vulnerabilitat”.
Tant Díez com Bonifacio van coincidir a desmuntar els mites que encara persisteixen al voltant del suïcidi, com la idea que és un acte de covardia, una manera de cridar l’atenció o que parlar-ne pot generar un ”efecte crida”. ”És just al contrari” —van subratllar—: ”parlar-ne, sempre evitant els detalls sobre com s’ha produït, genera conversa, trenca el silenci i ajuda a prevenir situacions similars”. Tots els experts van coincidir que el silenci és un dels principals factors de risc, ja que impedeix als joves expressar el seu malestar i demanar ajuda. Per això, obrir canals de comunicació en els àmbits familiar, educatiu i comunitari és ”clau” per a la detecció de senyals d’alerta i per actuar a temps. A més, van remarcar que la informació responsable i sense sensacionalisme és una eina preventiva, mentre que la desinformació i els tabús perpetuen la vulnerabilitat del col·lectiu.
A la jornada de debat i teatre van assistir més de 150 persones, de les quals 60 eren treballadores socials. Aquesta ”excel·lent acollida” obre la porta al TSCAT a explorar la continuïtat d’iniciatives similars, fruit de la bona relació amb el TNC, amb nous espectacles i temàtiques. L’espectacle Tarsius va posar en escena la metàfora de la fragilitat i la incomunicació, convertint el teatre en una eina per generar consciència i obrir diàlegs. Per a Díez, les arts escèniques constitueixen un espai segur on els joves es poden sentir reconeguts i escoltats: ”El teatre no dona respostes, però obre preguntes, i això és el primer pas per prevenir”.
