L’envelliment de la població espanyola ha situat la mobilitat adaptada en el centre del debat sobre la qualitat de vida. Segons les darreres dades de l’INE, més del 20 % dels ciutadans de l’Estat té 65 anys o més, una xifra que supera els 10 milions de persones. Per a aquest col·lectiu, l’accés als centres de dia no és només una qüestió logística, sinó un dret fonamental per a la seva inclusió. L’empresa Rehatrans ha volgut posar el focus en com un trasllat segur i digne és una eina indispensable per garantir l’autonomia personal i evitar l’aïllament de les persones amb mobilitat reduïda.
En aquest sentit, Miguel Martín, director de Comunicació i Màrqueting de Rehatrans, remarca la importància del trajecte: ‘L’accés a un centre de dia no comença en entrar per la porta, sinó en el recorregut diari per arribar-hi. Un transport adaptat garanteix que aquest trajecte es realitzi amb seguretat i tranquil·litat’. Segons l’enquesta EDAD de l’INE, el 86,2 % de les persones amb discapacitat que viuen en centres tenen limitacions de moviment, fet que fa que els vehicles convencionals resultin totalment inaccessibles.
Un repte demogràfic amb impacte emocional
Les barreres arquitectòniques continuen sent una constant en el dia a dia de la tercera edat. Dades de la Fundació Mutua de Propietarios i COCEMFE (2025) apunten que el 77 % de la gent gran de 65 anys amb mobilitat reduïda s’enfronta diàriament a obstacles que limiten la seva vida social. L’ús de transport adaptat permet mantenir la continuïtat dels tractaments, evitant absències que podrien comprometre el progrés en la rehabilitació o l’estimulació cognitiva.
Martín subratlla que aquest tipus de transport va més enllà de la funcionalitat física: ‘Un transport adaptat ben organitzat no només millora la seguretat física, sinó que també contribueix al benestar emocional dels usuaris. Poder desplaçar-se sense obstacles reforça l’autoestima’. Per a les entitats del sector, garantir trasllats segurs no només protegeix la integritat física, sinó que recolza el dret a romandre integrats en la comunitat.
La mobilitat inclusiva com a dret universal
El model d’atenció centrat en la persona exigeix que el transport deixi de veure’s com un simple tràmit entre un punt A i un punt B. Segons els experts, la mobilitat inclusiva s’ha de considerar una prioritat en la planificació urbana i social, tal com defensa COCEMFE. A mesura que les necessitats d’atenció creixen per la inversió de la piràmide poblacional, el transport adaptat s’erigeix com un factor determinant per a la cohesió social a tota Espanya. Com conclou el portaveu de Rehatrans, aquesta tecnologia és un element clau per enfortir la inclusió i la qualitat de vida en una societat que envelleix de manera progressiva.
Secció patrocinada per
