
La sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acull fins el 25 de febrer ‘Acampada’, l’obra de la companyia valenciana Pont Flotant amb actors amb cultures i capacitats físiques i cognitives diverses, que ens dona l’oportunitat per conviure, aprendre i gaudir de la diversitat.
L’espectacle és un simulacre d’allò que podria passar si 6 amics amb cultures i capacitats diverses decidissin passar un cap de setmana junts a la muntanya. Com els afectarà l’entorn? Seran capaços d’assumir o de superar els seus límits? I el públic? Serà capaç d’escoltar entre el soroll, de comprendre més enllà de les paraules i d’imaginar allà on no arriba la vista? Un exercici honest de teatre i diversitat que consciencia sense dramatismes i amb sentit de l’humor i que robarà el cor als espectadors.
Acampada, millor espectacle de teatre dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2020, és la segona producció valenciana que el Teatre Nacional de Catalunya inclou a la programació de la temporada 23/24 amb la voluntat de teixir aliances i consolidar una xarxa estable de col·laboració i d’intercanvi amb grans territoris de parla catalana.
LA MEVA CRÒNICA
Àlex Cantó, director de la companyia el Pont Flotant, explica que aquesta peça va néixer a partir de les improvisacions d’un taller de teatre “un dia vam decidir posar unes tendes de campanya a l’aula i aquest n’és el resultat”.
L’humor està molt present en tot moment. Tant es així que podríem dir que també es un personatge més de l’obra com ho és l’intèrpret de llengua de signes. Amb una escenografia que ens transporta al lloc on succeeix l’acció i evidentment unes tendes de càmping d’on entren i surten els nostres protagonistes, la peça es molt coral i cada actor té el seu moment de gloria.
Us he de confessar que vaig tenir l’oportunitat de poder assistir a l’estrena de l’obra, que era en horari escolar, i en un primer moment vaig pensar que el fet que hi hagués presencia adolescent comportaria “riures i comentaris fora de lloc”. Tot al contrari del que va acabar passant. El que es va viure a la sala Tallers del TNC no es pot explicar amb paraules. L’obra sí, naturalment, però les emocions NO.
Al finalitzar l’obra hi va haver un petit col·loqui amb actors i el públic. Es va convidar als assistents a fer alguna reflexió sobre l’obra i compartir-la amb tota la resta i quina va ser la meva sorpresa i la de molta altra gent present a la sala quant un noi micròfon en mà i emocionat va expressar les seves emocions i opinions referents a l’obra. La resta de la platea vam quedar-nos emocionats també per les paraules d’en Quim que així es com es deia el noi. Només per aquest motiu ja començo a pensar que alguna cosa ha canviat , i que l’empatia en vers les “persones diferents” comença a caminar sola ( jo quan anava al teatre en la meva època d’institut la meva generació no era d’expressar els sentiments i menys un noi).
En definitiva Acampada es una lliçó necessària i sense data de caducitat. S’ha fet molt camí però encara queda fer el cim, perquè es cert que s’han trencat molts estigmes i tòpics en vers la discapacitat però cal seguir conscienciant. Per això també es interessant que es faci consciència a les escoles, cosa que com us he explicat a l’inici d’aquesta crònica en un principi va fer-me patir, per l’estigma que els adolescents poden ser molt cruels.
La única nota negativa d’aquesta obra és que només estarà a la sala Tallers del TNC 7 únics dies En breu un parell d’entrevistes relacionades amb l’obra que no us podem oferir encara perquè degut a d’immediatesa i el poc temps que estarà l’obra en cartell segurament entre que esperàvem les respostes dels protagonistes ja hauria acabat l’estada a Barcelona però potser aquesta ja es una altra historia …així que baixi el teló i fosc.