Una quarantena de persones representants de les entitats i federacions del Tercer Sector Social s’han concentrat aquest matí a la seu de la Coordinadora Sinergia Social a Barcelona per reclamar un finançament just per les entitats sense ànim de lucre que presten serveis a les persones més vulnerables.
Les entitats socials protesten davant l’evidència que el pressupost 2022 de la Generalitat consolida l’infrafinançament crònic d’un sector ofegat des de fa 12 anys i congela els preus públics d’uns serveis essencials per a la ciutadania.
Aquesta dura realitat ha portat a La Confederació a denunciar l’incompliment reiterat dels compromisos adquirits amb el Tercer Sector Social per part del Govern i del Parlament de Catalunya, que havia de reconèixer el sector social com a pilar de l’Estat de Benestar, al costat de Salut i Educació.
Per aquest any 2022, La Confederació quantifica en 180 milions d’euros els increments necessaris per la millora de les condicions de la prestació del conjunt de serveis d’atenció a les persones de caràcter social, una xifra que representa el 0.4% del pressupost total de la Generalitat.
En aquest sentit, el Tercer Sector Social reclama un pla plurianual de millora del finançament que permeti trencar el greuge comparatiu amb la funció pública i avançar cap a l’equiparació de les condicions laborals dels 100.400 professionals del sector; una diferència que actualment se situa al voltant del 32%. Per posar un exemple, un educador social que treballa en un centre de protecció a la infància de gestió directa cobra un 32% més que un educador social que fa les mateixes funcions en un centre igualment de titularitat pública però de gestió indirecta o concertada, a través d’una entitat d’iniciativa social sense afany de lucre.
Més de lo mateix
La Confederació afirma que les partides contemplades en termes de millora del finançament dels serveis no són en cap cas expansives, només garanteixen el manteniment de les tarifes, preus i dotacions pressupostàries actuals.
Segons un estudi independent, els pressupostos del 2022 de la Generalitat de Catalunya no preveuen cap millora en el finançament dels serveis d’atenció a la gent gran, dels serveis de salut mental, dels serveis d’atenció a persones amb discapacitat, dels centres d’atenció precoç, dels serveis d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres col·lectius en situació de risc, dels serveis d’inserció laboral, dels serveis d’atenció domiciliària, dels serveis d’execució penal, o dels serveis de lleure educatiu, entre molts d’altres.
La Confederació afirma que aquesta manca d’increments en el finançament dels serveis en els pressupostos del 2022, així com la congelació suportada l’any 2021 en la gran majoria d’àmbits d’actuació, constitueix un clar incompliment de l’Acord per una Catalunya Social signat entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i les entitats representatives del Tercer Sector Social el 31 de juliol de 2020, així com altres compromisos adquirits en el marc del Pla Estratègic de Serveis Socials (2021-2024) aprovat per unanimitat en el Parlament de Catalunya o el Pla de millora del sistema d’atenció a infants i joves, i les seves famílies, en situació de vulnerabilitat (2021-2024).
Per aquest motiu, La Confederació apel·la als compromisos adquirits i denuncia que amb els canvis de Govern els nous responsables polítics es desentenguin de la feina feta.
Així en els àmbits de la discapacitat, la salut mental i l’atenció precoç reclamen a la Conselleria de Drets Socials que, com a mínim, es complexin els compromisos de millora del finançament que l’anterior equip de Govern va assolir amb el sector pels anys 2019-2022.
També el sector d’atenció a la gent gran arrossega un infrafinançament estructural des de fa 6 anys que s’ha fet més evident arran de la pandèmia. La inversió pública en el sistema d’atenció a la dependència s’ha centrat en l’ampliació de la cobertura de places – absolutament necessària – però aquest creixement no ha anat acompanyat dels recursos econòmics necessaris per revisar les condicions de la prestació i fer front l’increment de costos i exigències d’atenció.
