
El Tribunal Suprem ha establert el “caràcter vinculant i obligatori” d’un dictamen de l’ONU que va reconèixer el dret a l’educació inclusiva de Rubén Calleja, jove lleonès amb síndrome de Down, que el 2011 va ser exclòs de l’escola ordinària i només se li va oferir anar a un centre especial.
Així es recull en una sentència de la Secció Carta de la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem, que va ser acordada pel vot favorable de quatre magistrats i el rebuig d’un altre. En aquesta resolució s’estableix que “no es pot privar d’efecte” el dictamen de l’ONU que el 2020 va declarar Espanya responsable de vulnerar els drets d’aquest menor i el va instar a prendre mesures reparadores.
El Suprem es pronuncia així sobre la batalla legal que la família de Rubén Calleja va iniciar el 2011, quan va ser exclòs de l’escola ordinària i només se li va oferir anar a un centre especial. Els pares van recórrer aleshores al Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, que van donar la raó als recurrents.
La família es va dirigir llavors a diverses instàncies, com el Ministeri de Justícia, que no va respondre, i l’Audiència Nacional, que va dictar sentència el 2022. Aquest darrer òrgan jurisdiccional va qüestionar el valor vinculant dels dictàmens de l’ONU i l’existència d’un nexe causal entre les resolucions judicials i un presumpte funcionament anormal de l’Administració de Justícia espanyola.
“No hi ha obstacle”
Tot i això, el Suprem argumenta que, segons la legalitat nacional, les decisions dels òrgans internacionals les competències dels quals ha acceptat Espanya “formen part del nostre ordenament intern”. La Sala Quarta Contenciosa Administrativa rebat així el criteri de l’Audiència Nacional, que va considerar que el dictamen de l’ONU demanava revisar sentències fermes sobre el cas de Rubén, una cosa no contemplada a Espanya.
El Suprem replica que “no hi ha obstacle” perquè la vulneració de drets que va declarar el comitè de l’ONU “pugui i hagi de ser un element determinant per acreditar la possible vulneració dels drets fonamentals corresponents” del menor. A més, recorda que Espanya va acceptar la competència d’aquest comitè, i per això “no es pot privar d’efecte al seu dictamen”.