Dincat, representant de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha tornat a reclamar al Departament d’Educació que garanteixi el dret a l’educació inclusiva dels joves i infants amb necessitats educatives especials, durant una trobada mantinguda ahir amb la consellera Anna Simó, en el marc de la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Des de Dincat, es va denunciar que encara no estiguin garantits l’accés, la participació i l’assoliment de competències de l’alumnat amb necessitats educatives especials en el marc d’un sistema educatiu realment inclusiu.
“L’accés a les aules i escoles ordinàries té un impacte positiu sobre el desenvolupament acadèmic, social i emocional de l’alumnat amb necessitats educatives especials”, assegura Alba Cortina, representant d’Educació Especial a Dincat. “Lamentem que, avui dia, l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament en centres ordinaris no és per si mateixa una garantia de rebre una educació inclusiva, ja que aquests centres, i el sistema educatiu en general, encara no els donen una resposta adequada”, afegeix.
Per la seva part, la consellera d’Educació, va fer una crida a un compromís compartit de país per l’educació inclusiva, amb un lideratge del Govern compartit amb el Parlament i la comunitat educativa. En aquest sentit, va proposar tenir en compte les conclusions de la Comissió d’Estudi sobre el Desplegament d’un Sistema Educatiu Inclusiu (CEDSEI), que es va constituir al Parlament el 2021, i de la Taula de Participació per un Sistema Educatiu Inclusiu (TaPSEI), integrada per representants de diferents sectors (famílies, entitats, administracions públiques, alumnes, professorat i experts del món universitari), que des de 2022 funciona com a òrgan de participació social i institucional.
La consellera va afirmar que “no es tracta de crear un altre marc teòric. Ja el tenim, la diagnosi ja està feta i comptem amb el Decret: es tracta d’actuar i fer avançar la cultura inclusiva en el sistema educatiu i en tota la societat”.
La titular d’Educació també va explicar que el pressupost d’enguany per a l’educació inclusiva és de 591 milions d’euros, amb una ampliació de dotacions de professionals, entre els quals hi ha els monitors i monitores de suport: s’han augmentat el 15% d’hores setmanals de monitoratge a l’escola pública i el 20% a la concertada. Tot i axiò, la consellera va reconèixer que calen més recursos.
D’altra banda, Dincat va recordar que els Centres d’Educació Especial (CEE) i els i les professionals que en formen part, que encara avui acullen a més de 8.000 infants i joves al nostre territori, tenen un rol fonamental en l’atenció de qualitat a l’alumnat amb més necessitats de suport i en el desenvolupament d’un sistema d’educació inclusiu de qualitat. Sense la seva expertesa i el seu coneixement no es pot construir una escola per a tothom, que sigui realment inclusiva, que doni una resposta eficient i de qualitat a totes les necessitats i perfils dels infants i joves presents a la nostra societat.
Finalment, l’entitat també va posar de manifest que l’educació postobligatòria tampoc satisfà les necessitats de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Es tracta d’una etapa que té molt marge de millora i que requereix d’una major diversificació i ajust dels itineraris formatius oferts per garantir un procés formatiu de qualitat i útil per la inserció social i laboral de l’alumnat, possibilitant així el desenvolupament dels seus propis projectes vitals i facilitant també l’entrada al mercat laboral.
Reclamacions de Dincat
Per tot plegat, Dincat ha reclamat al Departament d’Educació les següents accions:
- Garantir que qualsevol infant o jove amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament tingui accés a un ensenyament digne i de qualitat en el marc d’un sistema d’educació inclusiu, tenint sempre en compte, també, la realitat de l’alumnat amb grans necessitats de suport.
- Culminar el desplegament del Decret 150/2017 d’Educació Inclusiva amb totes les garanties i recursos per avançar de forma decidida cap a un sistema educatiu de qualitat que satisfaci les necessitats de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i que contempli, alhora, la veu i la participació de les famílies.
- Concretar el paper de les escoles d’educació especial i els i les professionals que en formen part, que són indispensables en l’assessorament i suport a les escoles ordinàries (com a CEEPSIR), per aconseguir un sistema educatiu inclusiu i de qualitat que fomenti la participació i l’aprenentatge de tot l’alumnat.
- Establir un full de ruta que planifiqui de forma clara l’evolució del nou model educatiu, amb l’objectiu que l’alumnat, les famílies i els professionals es puguin anticipar als canvis i s’elimini el sentiment d’incertesa actual.
- Dotar dels recursos suficients, tant econòmics com humans, les escoles ordinàries i els CEE per a poder garantir el seu bon funcionament i viabilitat, i donar una resposta satisfactòria a les necessitats de tot l’alumnat.
- Revisar les ràtios d’alumnat i professorat de tots els centres educatius, tant ordinaris com d’educació especial, per tal que s’adeqüin a la realitat actual i donin resposta a les noves necessitats de l’alumnat, que cada cop són més complexes i canviants.
- Augmentar el finançament i facilitar l’accés a una educació postobligatòria adaptada a les necessitats d’aquest alumnat, que els formi i acompanyi en l’adquisició d’habilitats, desenvolupant el seu potencial i les seves capacitats, per tal que pugui construir el seu propi projecte de vida en igualtat d’oportunitats que tothom.
