L’impacte de la contaminació acústica va molt més enllà d’una simple molèstia passatgera. Durant la jornada organitzada per la Coordinadora Madrid contra el Soroll, que agrupa 36 organitzacions d’experts, s’ha alertat que l’exposició continuada al soroll actua com un detonant de la depressió, l’ansietat i la irritabilitat. Segons Alejandro Martín, membre del Grup de Treball de Psicologia Ambiental del Col·legi de Psicòlegs de Madrid, aquest fenomen incideix amb una virulència especial en els joves menors de 25 anys, dificultant el seu aprenentatge quotidià i la seva regulació emocional.
L’expert ha subratllat que el soroll degrada la qualitat del son i l’estabilitat mental, un procés tècnicament conegut com a desregulació emocional. Aquestes conseqüències són encara més greus en col·lectius vulnerables, com ara la gent gran o les persones amb discapacitat, destacant especialment l’impacte en aquells que pateixen un Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Per aquest motiu, des del sector de la psicologia es reclama una habitabilitat acústica real. Martín ha defensat que el silenci basat en sons de la natura és una eina clau: «el silenci restaurador no és un privilegi, és una necessitat«.
Factors físics i psicològics en la percepció sonora
La incidència del so depèn tant de factors objectius com de la subjectivitat de qui el rep. En l’àmbit físic, influeixen la intensitat, la freqüència i la durada de l’estímul. No obstant això, la molèstia subjectiva —determinada per l’estat emocional, la personalitat o les experiències prèvies— resulta sovint més determinant que l’exposició objectiva. Les seqüeles psicològiques més directes inclouen la por, la hiperpreocupació i conductes d’agressivitat o fugida, arribant fins i tot a generar pensaments suïcides en casos extrems.
Davant d’aquest escenari, els especialistes han instat les administracions municipals, citant el cas de l’Ajuntament de Madrid, a protegir les zones verdes de la celebració d’esdeveniments sorollosos. Un exemple concret seria la limitació d’aquestes activitats al Parc del Retiro. L’especialista ha estat contundent en definir el soroll com un «assassí silenciós« per a la ment humana.
Finalment, la Coordinadora Madrid contra el Soroll i els experts assistents han reivindicat la urgència d’impulsar campanyes de sensibilització i educació. L’objectiu és millorar la salut auditiva col·lectiva i fomentar un entorn urbà que no comprometi l’equilibri mental dels seus habitants.
