El model d’atenció a la dependència a l’Estat espanyol s’enfronta a una crisi sense precedents que ja es defineix com una emergència nacional. Segons les dades analitzades per la Federació Empresarial de la Dependència (FED), a partir de l’informe de la Secretaria d’Estat de Drets Socials, el sistema actual ja arrossega un dèficit estructural de 160.000 professionals. Les previsions oficials de cara al 2030 són encara més alarmants, ja que s’estima que es necessitaran entre 261.000 i 639.000 treballadors addicionals per cobrir la demanda creixent i el canvi de model de cures.
Aquesta mancança de personal no es considera un problema passatger, sinó una fallida en l’estructura mateixa del sistema. Des de la FED s’adverteix que el sector està operant molt per sobre de les seves possibilitats reals, fet que repercuteix directament en la qualitat de l’assistència i en la salut dels propis empleats. Els perfils professionals més damnificats per aquesta situació són els gerocultors, auxiliars, personal d’ajuda a domicili i infermeria. La gravetat és especialment punyent en l’atenció domiciliària, on l’augment de la demanda és exponencial i la dificultat per trobar personal ja és crònica.
Un model assistencial en risc d’inviabilitat
La situació actual està provocant que molts serveis d’ajuda a domicili no es puguin prestar per falta de mans, posant en risc la continuïtat de l’atenció als usuaris. Diversos centres es troben amb la impossibilitat de cobrir torns o es veuen obligats a reduir la seva activitat. Des de la patronal del sector s’assenyala que el sistema no està preparat per a l’impacte demogràfic imminent i es denuncia que les condicions laborals actuals —marcades per salaris baixos i un fort desgast emocional— acaben expulsant els professionals en lloc de retenir-los.
Pel que fa a la inversió, Espanya destina aproximadament el 0,9% del seu PIB a la dependència, una xifra que queda molt lluny de la mitjana europea, situada al voltant de l’1,8%. Davant d’aquest escenari, la FED ha fet una crida urgent per aplicar mesures excepcionals. Entre les reclamacions principals destaquen:
- Una planificació estatal obligatòria de professionals amb l’horitzó posat en el període 2030-2040.
- L’engegada d’un pla de xoc en formació, homologació de títols i contractació en origen.
- L’actualització automàtica dels preus de concert vinculada a l’IPC, el SMI i els convenis col·lectius.
- Millores en les condicions laborals i en el reconeixement social de les tasques de cura.
L’organització conclou que, sense un increment real del finançament i una millora en la gestió del personal, qualsevol reforma del model de cures serà totalment inviable, la qual cosa suposaria un fracàs social en l’atenció a les persones més vulnerables de la societat.
