Més de 70 persones es van reunit aquest matí a Osona per a la presentació de la publicació “Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual” de la Fundació Granés. El llibre recull les principals problemàtiques de salut de les persones amb discapacitat intel·lectual (DID) i amb mala salut mental. Per primera vegada aquesta presentació s’ha fet a Osona, gràcies a l’organització de Sant Tomàs, i ha congregat a persones de l’àmbit sanitari i social de la comarca, així com de les institucions implicades.
Aquest llibre posa de manifest les deficiències en l’atenció actual a les persones amb discapacitat intel·lectual (DID) i mala salut mental, i proposa un nou model basat en l’empoderament i la inclusió.
Un canvi de paradigma en l’atenció a la DID
La jornada va posar de relleu la necessitat d’un canvi radical en l’atenció a les persones amb DID i mala salut mental. Actualment, el model predominant es basa en la medicalització i la institucionalització, amb un ús excessiu de medicació i pràctiques restrictives com ara les contencions físiques i l’aïllament.
Aquestes pràctiques no només són ineficaços, sinó que també poden ser perjudicials per a la salut mental i el benestar de les persones amb DID. La Dra. Laura Vergés, psiquiatra del SESM-DI IAS, va destacar que el 70% de les persones amb DID reben tractament farmacològic, una xifra “desorbitada” que caldria revisar.
En canvi, el model proposat per la Fundació Granés se centra en l’empoderament de les persones amb DID i la seva inclusió en la societat. Això implica:
- Reduir l’ús de medicació: La medicació pot ser útil en alguns casos, però no ha de ser l’única ni la principal forma de tractament. S’han de potenciar alternatives com ara la teràpia cognitivoconductual, els programes d’estimulació cognitiva i el suport social.
- Evitar les pràctiques restrictives: Les contencions físiques i l’aïllament han de ser l’últim recurs, i només s’han d’utilitzar en situacions d’emergència. S’han de buscar alternatives més humanes i respectuoses, com ara plans de suport individualitzats.
- Promoure l’autonomia i la participació: Les persones amb DID han de tenir la capacitat de prendre decisions sobre la seva pròpia vida i participar en la seva atenció. S’han de crear espais on puguin expressar-se lliurement i desenvolupar el seu potencial.
- Fomentar la inclusió social: Les persones amb DID han de tenir les mateixes oportunitats que la resta de la població per participar en la vida social, educativa i laboral. S’han d’eliminar les barreres que impedeixen la seva plena inclusió en la societat.
Experiències inspiradores
La jornada a Osona va mostrar diversos exemples de bones pràctiques que ja estan implementant aquest nou model d’atenció. Un d’ells és el programa d’atenció primària a la residència Riudeperes, on una doctora es trasllada al centre dues vegades a la setmana per atendre els residents. Això permet un accés més ràpid i fàcil a l’atenció mèdica, evita desplaçaments innecessaris i facilita un seguiment més proper dels casos.
Un altre exemple és el model d’atenció de la residència Mas Vella Terra de Gurb, que se centra en la identificació dels factors ambientals que poden estar causant els trastorns de conducta dels residents. Gràcies a aquest enfocament, han aconseguit reduir significativament l’ús de contencions físiques i crear un entorn més positiu i tranquil per als residents.
Un repte compartit
La coordinadora territorial del departament de Drets Socials a la Catalunya central, Josefina Ramírez, va cloure l’acte afirmant que el sector social i sanitari té un gran repte per endavant: repensar l’atenció a la discapacitat intel·lectual i la salut mental a través de l’empoderament de les persones. La publicació “Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual” i experiències com les presentades a Osona són passos importants en aquesta direcció.
