El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) va demanar ahir al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, l’aprovació immediata del Reglament que ha de desplegar la Llei d’Accessibilitat, en la primera reunió del sector de la discapacitat amb el nou titular de la conselleria.
Aquest reglament que com a molt tard hauria d’haver estat una realitat a l’octubre de 2016, encara avui dia no té data concreta per a la seva aprovació. El decret és clau per avançar cap a una societat més inclusiva, ja que per primera vegada havia de contemplar mesures d’accessibilitat a la comunicació i cognitives. A més, l’accessibilitat en béns, productes i serveis és un requisit imprescindible per l’exercici de qualsevol altre dret: educació, salut, ocupació, cultura, etc.
Una altra de les reivindicacions traslladades al conseller en la reunió va ser la represa de les reunions del Consell de la Discapacitat de Catalunya (CODISCAT), un òrgan pensat per assessorar al Govern en aquelles qüestions que afecten directament al col·lectiu de les persones amb discapacitat al nostre país.
En relació a la inserció laboral de les persones amb discapacitat, el comitè ha demanat que es doti amb més recursos els programes que afavoreixen la inserció a l’empresa ordinària i que es garanteixi la continuïtat d’aquests serveis d’inserció. Així mateix, pel que fa als Centres Especials de Treball, ha demanat el compliment de la moció 131/XI aprovada al Parlament de Catalunya, que instava al Govern a garantir el 50% del Salari Mínim
Interprofessional (SMI) a tots els treballadors amb discapacitat dels Centres Especials de Treball de Catalunya, i el 75% de l’SMI per al col·lectiu amb especials dificultats, entre altres qüestions.
D’altra banda, es va posar de relleu la necessitat d’adaptar la legislació vigent als principis i mandats de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, pendent deu anys després de la seva entrada en vigor; i s’ha instat a avançar en la regulació del concert social i ocupacional, ja que l’actual model de prestació de serveis al col·lectiu depèn principalment de les mateixes entitats.
