La inserció sociolaboral de les persones amb especials dificultats requereix un compromís ferm i un reconeixement institucional explícit. Amb aquesta premissa, la federació Dincat, entitat que agrupa el sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, va impulsar el passat 9 de juny la trobada El valor social dels Centres Especials de Treball. L’esdeveniment, celebrat a l’Auditori de Barcelona Activa, es va convertir en un fòrum de debat i intercanvi de bones pràctiques per a l’anàlisi de l’impacte socioeconòmic dels Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social i sense ànim de lucre (CETIS), destacant la seva funció com a palanca de transformació cap a l’empresa ordinària.
Un escut legal per a l’economia social
Aquest tipus d’organitzacions es diferencien d’altres operadors pel fet d’ocupar majoritàriament el col·lectiu amb més barreres d’accés al mercat laboral. En aquest sentit, el sector va subratllar que la recentment aprovada Llei estatal de l’Economia Social ha consolidat el reconeixement jurídic d’aquests centres. Aquesta nova normativa aporta un valor afegit i enforteix la seguretat legal a l’hora d’aplicar polítiques d’acció positiva enfocades a protegir la viabilitat d’aquestes estructures d’inclusió.
El director de Dincat, Víctor Galmés, va defensar la trajectòria del teixit productiu català en aquest àmbit: “El model català de CETIS ha esdevingut un model d’èxit i de referència. De fet, Catalunya és el territori de l’estat amb més persones del col·lectiu treballant a un CET, amb la millora que això representa en la seva qualitat de vida i en l’aportació que fan com a treballadors en actiu, ja que, en cas contrari, moltes d’aquestes persones estarien acudint a un recurs assistencial. Per tot plegat, és un model que cal conèixer, reconèixer i preservar. Això passa, entre moltes altres coses, per garantir un finançament adient i estable que permeti la seva sostenibilitat i el manteniment de milers de lloc de feina. De fet, aquest és un dels grans reptes del model.”
Aliança entre administracions i agents socials
La reivindicació va rebre un suport unànime per part dels principals agents implicats en el diàleg social. La jornada va comptar amb representants de les direccions i equips tècnics dels centres vinculats a la federació, així com de les organitzacions sindicals Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO). L’esfera institucional va estar representada pel secretari de Treball, Paco Ramos; el director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, David Bonvehí; i la regidora de Salut, Persones amb discapacitat i Estratègia contra la soledat de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva.
Tots els representants públics van coincidir a assenyalar que aquestes entitats són peces clau en l’engranatge de la inclusió laboral de la ciutadania amb discapacitat. Les autoritats van coincidir que la consolidació dels llocs de treball depèn de l’estabilitat financera, la qual s’ha d’assolir mitjançant una optimització de les subvencions i de les vies de concertació. Així mateix, es va fer una crida a la coresponsabilitat i a la cooperació mútua per assegurar el dret efectiu al treball. Amb aquesta acció, Dincat referma la seva incidència política per visibilitzar uns centres que no només actuen com a motors socials, sinó també com a agents econòmics competitius i de plena confiança.
