El sector de la discapacitat exigeix, un cop més, el compliment de l’obligació que un 5% dels taxis siguin adaptats

Actualment no representa ni tan sols l’1% de la flota a Barcelona

taxis adaptats
La flota de taxis adaptats a Barcelona no arriba ni tant sols a l’1% // Foto: Pixabay

El proper dimecres 3 de juliol a les 11:30h el Col·lectiu Ronda de Barcelona acollirà una roda de premsa per informar sobre la reclamació que un grup de 15 de persones amb mobilitat reduïda, amb el suport de l’Oficina de Vida Independent (OVI), han adreçat a l’Institut Metropolità del Taxi (IMET) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) exigint el compliment de la disposició legal que des de fa 12 anys estableix l’obligació que almenys el 5% de la flota de taxis correspongui a vehicles adaptats.

Aquesta reclamació es el pas previ a la interposició d’un demanda judicial per vulneració del dret a la no discriminació per raó de discapacitat i el no compliment de la legislació estatal i internacional que obliga a les Administracions públiques a garantir el dret d’accés i ús del transport públic per a les persones amb mobilitat reduïda.

BANER_300X250

Perquè la realitat és que a dia d’avui a Barcelona i la seva àrea metropolitana el percentatge de vehicles adaptats no representa ni tan sols l’1% de la flota, a diferència del que succeeix a ciutats com Madrid, on sí s’ha assolit el llindar legalment previst.

L’advocat Marc Vilar, assessor d’OVI en aquest procediment, explica que “per a les persones amb especials dificultats de mobilitat la disponibilitat de taxis adaptats és una necessitat vital. Al contrari del que succeeix amb les persones que no tenen limitada la seva mobilitat funcional, el taxi no és només una de les alternatives de transport públic a considerar quan es vol fer un desplaçament. Per a aquest col·lectiu, el taxi és en moltes ocasions l’única alternativa vàlida per realitzar determinats trajectes. Negar l’accés al taxi com s’està fent actualment per la pràctica impossibilitat d’accedir a un d’aquests vehicles degut a l’excés de peticions en relació a l’oferta existent suposa una condemna a la reclusió d’aquestes persones”.

L’advocat de Col·lectiu Ronda recorda que “hem superat de gairebé dos anys el termini màxim de 10 anys que la norma atorgava per aconseguir un objectiu que té a veure amb l’obligació de garantir els drets que la Constitució, la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social i diversa normativa internacional d’obligat seguiment per a l’Estat espanyol com ara la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat reconeixen a les persones amb diversitat funcional i mobilitat reduïda. És intolerable que en un període tan extens, l’Administració no hagi fet cap passa efectiva per assumir les seves obligacions vers un col·lectiu especialment vulnerable. I això mentre veiem que altres ciutats com ara Madrid sí han fet allò que se’ls exigia i tenen actualment una taxa de vehicles adaptats que supera el 5% de la flota total de taxis. A Barcelona i la seva àrea metropolitana s’ha mirat durant més de 10 anys cap a una altra banda, mentre milers de persones que necessiten d’ajut per desplaçar-se es desesperen i tenen dificultats per desenvolupar la seva vida quotidiana o accedir, com sovint estan obligats a fer, als centres mèdics on segueixen tractament, atrapats entre la manca de recursos sociosanitaris de transport i l’absència de vehicles adaptats. L’Administració està tan obligada a complir amb les normes com ho estem els ciutadans i és responsable davant aquest incompliment i de les conseqüències que en deriven”.

Un portaveu d’OVI remarca que l’entitat i les persones que la integren estan disposades a emprendre tot el conjunt de mesures legals al seu abast per aconseguir “que es respecti el nostre dret bàsic i evident a desplaçar-nos i fer servir el transport públic. El taxi no és un luxe ni un caprici per a nosaltres. Sovint, el taxi és allò que ens separa del l’aïllament o de la dependència absoluta respecte terceres persones que ens ajudin a moure’ns per la ciutat per fer allò que tothom fa sense que hi pensem gaire: anar de compres, sopar amb uns amics, visitar al metge o acudir al nostre centre de treball en aquells casos en què encara podem fer-ho. La nostra és una petició nascuda d’anys de frustració veient com no apareixien mai els taxis promesos, penjats del telèfon per intentar aconseguir un dels pocs vehicles adaptats existents que, invariablement, estan gairebé sempre ocupats, de tal forma que hem d’adaptar la nostra vida a la disponibilitat de taxis i moltes vegades renunciar al nostre propòsit de desplaçar-nos. Se’ns discrimina per ser pocs i perquè ningú vol assumir el cost econòmic d’adaptar els vehicles. Però ja hem dit prou. Hi ha una llei que diu que el 5% dels taxis han d’estar adaptats a les nostres necessitats i acudirem als tribunals per exigir el seu compliment. No demanem bona voluntat a cap ens administratiu ni el gest d’humanitat que seria entendre la nostra necessitat. Simplement exigim que es compleixi la llei”.

L’Oficina de Vida Independent (OVI), és una entitat dedicada a la promoció dels drets de les persones amb diversitat funcional i necessitat d’assistència personal.

banner_dental

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*