
El dret a l’accessibilitat ha estat la principal causa de queixa interposada per les persones amb discapacitat a Catalunya al llarg de 2024. Així ho revela el segon informe de Seguiment de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, presentat pel COCARMI (màxim representant del col·lectiu a Catalunya) coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans. El dret a l’accessibilitat, que abasta la dimensió física, sensorial i cognitiva, és seguit en nombre de denúncies pels drets relacionats amb l’educació, la salut i la participació en activitats d’oci, cultura i esport.
L’accessibilitat implica aspectes fonamentals com la capacitat de desplaçar-se amb autonomia en el transport públic o accedir a un edifici, però també requereix garantir la subtitulació i la interpretació en llengua de signes en actes públics, disposar de versions dels documents en lectura fàcil, o comptar amb entorns digitals realment adaptats. Assegurar l’accessibilitat esdevé el pas previ i sovint imprescindible per a la plena garantia de la resta de drets. Tal com ja va destacar el primer informe (període 2019-2023), persisteixen greus vulneracions estructurals que impedeixen el compliment dels mandats de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
L’informe, elaborat amb la col·laboració de les entitats membres del COCARMI, recull 248 denúncies, 278 propostes de millora i 94 avenços significatius. De les denúncies, 40 estan directament relacionades amb el dret a l’accessibilitat (Article 9 de la Convenció). Altres drets vulnerats habitualment són l’educació (31 denúncies, Article 24), la salut (24 denúncies, Article 25) i la participació en activitats culturals, recreatives, de lleure i esport (24 denúncies, Article 30). També genera una preocupació notable la situació específica de les nenes i dones amb discapacitat, així com les barreres relacionades amb l’accés a la justícia i la capacitat jurídica.
Radiografia de les denuncies
Pel que fa al perfil dels denunciants, les dones han interposat el 68% de les denúncies, mentre que els homes han presentat el 32%. Per franges d’edat, el 52% de les denúncies provenen de persones d’entre 40 i 64 anys, seguides pel 16% de persones d’entre 25 i 39 anys, i el 12% de les persones majors de 65 anys. La metodologia de l’informe es basa en la documentació generada pel propi Comitè i en les dades aportades pels informes específics de 12 federacions membres, comptant amb el suport del departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat.
El COCARMI insisteix que les persones no són “vulnerables per naturalesa”, sinó que són “les barreres, la discriminació i la manca d’accessibilitat les que provoquen vulneracions de drets”. L’entitat assegura que la realitat quotidiana de molts ciutadans continua marcada per obstacles que limiten la seva participació en igualtat de condicions i atempten contra drets fonamentals. Per això, l’informe conclou amb demandes fermes adreçades a les institucions, fent una crida a “una aposta institucional decidida per garantir i implementar el Codi d’accessibilitat, assegurant que tots els espais siguin accessibles física, sensorial i cognitivament”.
A més, les demandes finals se centren a reforçar els recursos en educació i salut, garantir l’exercici de la capacitat jurídica, assegurar la formació adequada del personal d’atenció, universalitzar la cobertura dels productes de suport essencials i impulsar models d’atenció centrats en la persona. L’objectiu final és “garantir una societat amb igualtat d’oportunitats, dignitat i una inclusió real”.

