La síndrome de l’emperador és un terme utilitzat per descriure un comportament cada cop més comú entre nens i adolescents, caracteritzat pel maltractament emocional i físic dirigit als pares o figures d’autoritat, fent això sense la menor consciència dels límits i les conseqüències dels seus actes. Aquesta condició revela una inversió de rols, en què els nens assumeixen una posició de poder i control sobre els adults, convertint-se en un veritable “emperador” dins de casa seva.
Segons l’estudi “Pares i fills a l’Espanya Actual”, l’alimentació, les bones maneres, els estudis i la realització de les tasques domèstiques són les quatre grans qüestions al voltant de les que giren la major part de les discussions familiars. Aquestes àrees són punts habituals de conflicte entre pares i fills, on cal establir clarament els límits i les responsabilitats.
“És fonamental que els pares permetin que els seus fills vegin quines són les conseqüències naturals de les seves decisions i actes, ja que només així aprendran a actuar amb responsabilitat. Això no obstant, és important entendre que els límits no s’han de confondre amb l’autoritat o la por. El diàleg, l’afecte i l’empatia han de ser presents a tot el procés educatiu” explica Juliana Frigerio, directora acadèmica de WorldEd School, xarxa educativa americana amb biaix internacional.
Un nen que acostuma a exercir-se un control absolut sobre els altres sense ser degudament conscient de les conseqüències pot tenir dificultats per establir relacions sanes i afrontar reptes futurs. L’informe anual del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) apunta que com a mínim un de cada set nens i adolescents entre 10 i 19 anys a tot el món té un problema de salut mental. Problemes com l’ansietat, la depressió, els trastorns alimentaris i de conducta són cada cop més freqüents entre els joves, sent que programes de promoció de la salut mental i de conscienciació sobre la importància de l’atenció psicològica des de la infància és clau per afrontar aquest repte mundial.
Frigerio destaca, a més, que és molt important que els nens puguin prendre les seves pròpies decisions des de les més senzilles fins a les més complexes, sempre dins uns límits adequats a la seva edat i desenvolupament. D’aquesta manera, poden aprendre a afrontar l’autonomia, la responsabilitat i les conseqüències de les eleccions.
Font: WorldEd School
