La Comissió de Treball del Congrés dels Diputats va tombar aquest dijous una Proposició No de Llei (PNL) presentada per Sumar, que pretenia elevar el mínim de renda d’un familiar amb discapacitat o major a càrrec per tal que el seu cuidador pogués acollir-se a la deducció per l’IRPF. La votació va culminar amb 14 vots en contra, 15 abstencions i només 7 vots a favor, evidenciant una divisió entre els socis de Govern. El PSOE es va distanciar de la proposta de Sumar en abstenir-se, al costat de Vox, mentre que el Partit Popular (PP) hi va votar en contra.
La PNL de Sumar argumentava que l’actual llindar de renda que dona accés a la deducció per ascendent a càrrec es manté congelat, situant-se fins i tot per sota de les pensions no contributives. El text assenyalava que aquesta manca d’actualització ha provocat una caiguda dràstica en el nombre de beneficiaris d’aquesta deducció fiscal. Actualment, un pensionista que percebi la pensió mínima ja supera el llindar vigent de 8.000 euros, un fet que impedeix al seu descendent (el contribuent) beneficiar-se del mínim per ascendent, recollit a l’article 59 de la Llei 35/2006.
L’increment de les pensions topa amb el llindar fiscal
El document presentat per Sumar reconeixia l’augment «notable» de les pensions mínimes contributives i no contributives, que han crescut més d’un 15% en els darrers dos anys, però alertava que aquesta millora es veu neutralitzada per l’augment del cost de la vida. A més, destacava que el llindar mínim d’ingressos de la persona amb discapacitat per accedir a beneficis fiscals per part del familiar cuidador roman sense actualitzar. En conseqüència, molts cuidadors queden “exclosos de la deducció fiscal encara que segueixen convivint i sostenint econòmicament als seus familiars dependents”, tal com lamentava el text.
La PNL criticava que “el benefici que suposa veure com les pensions de menor quantia, com són les mínimes contributives i les assistencials, augmenten, es veu entelat per la pèrdua del dret a la deducció fiscal que alleuja parcialment la situació econòmica de les persones que s’ocupen dels seus pares, germans o fills dependents”.
Per solucionar aquesta situació, la proposta instava el Govern a revisar els beneficis fiscals per a les persones que tenen a càrrec ascendents majors de 65 anys o amb discapacitat, descendents menors de 25 anys o amb discapacitat, i cònjuges amb discapacitat. La mesura concreta sol·licitada era situar el llindar d’ingressos màxims del familiar dependent, contemplat a la Llei 35/2006 de l’IRPF, almenys al 80% de l’SMI.
Les reaccions dels grups parlamentaris
Durant la defensa del text, la diputada de Sumar, Aina Vidal, va subratllar que la PNL aborda “no són números, ni vides reals” de persones que sacrifiquen part dels seus ingressos i de la seva trajectòria laboral per la cura. Vidal va assegurar que l’objectiu no era buscar “reprotxes ni mirar enrere”, ja que la situació “afecta a tots els colors”, sinó que “importa el que fem bé i juntes a partir d’ara”. En la seva opinió, les famílies no sol·liciten “privilegis”, sinó que es tracta de “recuperar un dret que mai s’hauria d’haver perdut”. La diputada va sentenciar: “Cuidar no és un luxe”.
Per part del PSOE, el diputat Luis Antonio Gómez va qualificar la proposta de “debat oportú” i va lloar la tasca dels cuidadors. Tot i compartir “l’esperit de la mesura”, va posar l’accent en la necessitat que “qualsevol modificació dels umbrals fiscals s’ha de basar en el rigor tècnic, l’estabilitat pressupostària i en el principi de justícia distributiva”. Gómez va defensar que ja existeixen mesures per pal·liar la “càrrega fiscal”, ja que els pensionistes amb prestacions de fins a 10.000 euros poden mantenir el dret a la deducció, i es va comprometre que “el Govern treballa en l’actualització d’aquests umbrals”.
El diputat del PP, Jaime de Olano, va coincidir amb la necessitat d’ “actualitzar els umbrals de renda”, però va titllar la PNL de “presa de pèl”, retreient a Sumar i al PSOE els seus set anys de govern. De Olano també va reprotxar que votin en contra de les mesures d’alleujament fiscal plantejades pel seu partit: “No comptin amb el PP per a la presa de pèl”, va concloure per justificar el vot negatiu.
Fins i tot el diputat de Vox, Juan José Aizcorbe, va admetre que el “diagnòstic” de la PNL era “cert, malgrat venir d’on ve”. No obstant això, tot i reconèixer que calia trobar una solució, va manifestar el seu desacord amb el fet de lligar la deducció al 80% de l’SMI, per considerar que aquesta és una variable de naturalesa laboral.
