El Ple del Senat ha donat llum verda aquest dimecres, amb 235 vots a favor, cap en contra i 23 abstencions, al dictamen de la Comissió de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 sobre el projecte de llei de reforma de les lleis de discapacitat i dependència. Amb aquesta aprovació, el text legislatiu ha de tornar al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació final, incorporant les esmenes introduïdes gràcies a la majoria del Partit Popular i als acords assolits amb altres formacions parlamentàries com Junts per Catalunya i el Partit Basc (EAJ-PNV).
Durant el debat de totalitat, la senadora popular Cristina Casanova, portaveu de Polítiques Integrals de Discapacitat del grup parlamentari, va criticar la redacció inicial de la norma assegurant que, «com ens té acostumat el Govern, no resol els problemes que diuen voler resoldre», afegint que «els drets sense finançament és hipocresia social». La seva formació ha incorporat 45 esmenes amb l’objectiu que aquesta regulació «sigui útil, garantista i ajustada a la realitat de les necessitats de les persones amb discapacitat i dependència». Cristina Casanova va remarcar que s’introdueix la defensa del medi rural, la garantia dels drets econòmics mitjançant l’equiparació de la dependència i la discapacitat a efectes tributaris, el finançament al 50% del sistema entre l’Estat i les comunitats autònomes, i el reforç de l’atenció primerenca amb una major coordinació entre el sistema sanitari, educatiu i social, a més de mesures en accessibilitat, educació o justícia.
Posicions enfrontades sobre el model de cures i la gestió dels serveis
Des del grup de Sumar, la senadora Carla Delgado va lamentar que el Partit Popular hagi aplicat el seu rodet per modificar un text que «canvia el sistema de cures d’aquest país» i «reconeix per fi el dret de les persones en situació de dependència a decidir sobre les prestacions i els serveis que reben». En aquest sentit, la parlamentària va destacar que la nova legislació «facilita l’accessibilitat per als portals inaccessibles, les persones que cuiden no han de retornar absolutament res i qui esperi una plaça rebrà ajuda al seu domicili mentre aquesta arriba sense perdre el torn», alhora que elimina les incompatibilitats de prestacions aprovades el 2012, converteix en obligació legal el finançament estatal del 50%, desvincula la teleassistència del codi postal i obliga l’Executiu a presentar en 12 mesos una llei de reconeixement, reparació i indemnització a les víctimes de l’esterilització forçada.
Les esmenes dels grups parlamentaris a la cambra alta
En el debat d’esmenes, la senadora del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), María del Lirio Martín, va defensar que la norma «reconeix drets, però sobretot garanteix la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i en situació de dependència, però també de les seves famílies i de les persones cuidadores», destacant que una persona amb discapacitat podrà disposar de productes de suport a través del préstec o la cessió temporal. Per la seva banda, Javier Valentín Alonso, de Vox, va justificar les seves 20 esmenes per cercar neutralitat i evitar estructures innecessàries, mentre que Mari Carmen da Silva, del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) en nom d’Esquerra per la Independència, va demanar l’aplicació del disseny universal en edificis residencials, l’accessibilitat laboral i el suport a les cuidadores no professionals.
Altres formacions com Junts per Catalunya, mitjançant el senador Francesc Xavier Ten, van aportar 40 esmenes centrades a millorar la prestació CUME, eliminar el copagament i reduir l’IVA dels productes de suport, amb la meta d’aprovar una llei que «extengui i reforci els drets a la inclusió, autonomia i accessibilitat universal». La senadora Olaia Duarte, d’Euskal Herria Bildu, va presentar 15 esmenes per reclamar la tramitació urgent de les valoracions de dependència, eliminar la privatització de ressonàncies i resoldre el copagament. Així mateix, Nerea Ahedo, del Partit Basc (EAJ-PNV), va defensar 13 esmenes orientades a la protecció de les cuidadores principals i a l’atenció específica de les persones afectades per la còlera, la síndrome postpolio i les víctimes de l’amiant.
Debat final de portaveus i retrets sobre la memòria econòmica
En el torn final dels portaveus, el representant de Drets Socials del Partit Popular, Bienvenido de Arriba, va reafirmar el compromís del seu grup amb l’Estat del benestar però va qüestionar l’Executiu sobre «qui pagarà aquesta reforma, de quins recursos sortiran i quines garanties tenim que es podrà sostenir en el temps», asseverant que «els drets socials no es garanteixen publicant-los al BOE», sinó amb pressupostos i finançament estable. En resposta, la senadora socialista Marta Arocha va qualificar el projecte com «una reforma de país» nascuda de les entitats socials i va titllar de «rotundament fals» que les comunitats autònomes rebin menys fons.
Finalment, la senadora Carla Delgado, de Sumar, va comparar els nous drets amb les grans reformes socials del segle XX i va titllar de «vergonyosa» l’abstenció anterior del Partit Popular al Congrés. Per la seva banda, Javier Valentín Alonso (Vox) va demanar que la dependència no sigui un «laboratori ideològic», mentre que María del Mar Caballero (Unió del Poble Navarrès) va considerar la norma un avanç clar. Nerea Ahedo (Partit Basc – EAJ-PNV) i Francesc Xavier Ten (Junts per Catalunya) van coincidir a criticar les manques de la llei del 2006, titllant-la d’«aparador», al mateix temps que Josep Maria Reniu (Esquerra Republicana de Catalunya) va denunciar les llistes d’espera cròniques i Fabián Chinea (Agrupació Socialista Gomera) va demanar un finançament suficients per sostenir els canvis.
