Aquest divendres ha estat presentat a Lleida el “Segon informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya”, posant de manifest la difícil realitat i els nombrosos reptes als quals s’enfronta aquest col·lectiu al territori català. La presentació, que es va dur a terme a la Diputació de Lleida, va ser impulsada per Dincat (representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, o DID), la Granés Fundació (que promou la recerca en l’àmbit de la discapacitat) i la Federació ALLEM (associació d’entitats lleidatanes per la defensa dels drets de les persones amb discapacitat de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran). Aquest estudi, coordinat pel LabDincat, busca identificar els principals desafiaments mitjançant una anàlisi evolutiva i comparada, sempre segons els principis de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides.
Les dades extretes de l’informe són alarmants. A Catalunya, només 1 de cada 10 persones amb discapacitat intel·lectual té feina, i la pensió mitjana no contributiva que rep la majoria d’aquestes persones se situa per sota dels 440 euros mensuals, fet que representa només el 44% del Salari Mínim Interprofessional Brut. A més, a Catalunya hi ha una llista d’espera de 4.297 persones per accedir a places residencials o llars residència, de les quals 120 es troben a la província de Lleida (un 2,8% del total). Pel que fa al servei d’autonomia a la pròpia llar, 377 persones estan en llista d’espera a Catalunya, i 54 d’elles són de Lleida. L’estudi també assenyala desigualtats en l’àmbit de la salut, ja que 1 de cada 3 dones amb discapacitat intel·lectual no ha anat mai a una consulta ginecològica. També destaca l’increment de l’atenció precoç: entre el 2001 i el 2023, el nombre d’usuaris s’ha multiplicat per deu, tot i que la freqüència assistencial mitjana dels infants es troba per sota del mínim legal exigit. La prevalença de trastorns psiquiàtrics també és de 3 a 4 vegades més gran entre les persones amb DID, fet que sovint comporta diagnòstics erronis i, sovint, una sobremedicació innecessària.
A la província de Lleida hi viuen 38.513 persones amb discapacitat (dades de 2024), de les quals 4.950 tenen discapacitat intel·lectual i 6.717 tenen problemàtica de salut mental, sumant un 5,4% a Catalunya. La discapacitat intel·lectual és, de fet, el tipus de discapacitat que més creix, havent-ho fet un 28% en els últims cinc anys. La realitat de les comarques de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran, que són territoris rurals i de muntanya, es veu agreujada per la concentració dels serveis socials i de salut a la ciutat de Lleida i la manca de transport públic adaptat per a la majoria de municipis que no són capitals de comarca. L’entitat ALLEM subratlla que aquesta situació crea desequilibris territorials i dificultats d’accés als serveis socials i de salut, augmentant l’aïllament i limitant les oportunitats de vida independent.
La presentació de l’informe va comptar amb la presència d’una setantena de persones, incloent-hi representants d’institucions, sindicats, col·legis professionals i professionals del sector. Albert Ramon de l’Associació ALBA va moderar l’acte, amb intervencions de Víctor Galmés (director de Dincat), Laura Masferrer (gerent de Granés Fundació), María Sánchez (coautora de l’informe, de la consultora Ksnet), Sandra Marco (diputada d’Igualtat i Cooperació Internacional de la Diputació de Lleida), Joan Ramon Saura (president d’ALLEM) i Assumpta Fortuny (coordinadora). L’acte va incloure els següents testimonis en primera persona: “La nostra inclusió social és una meta llunyana on s’ha avançat, però de manera totalment insuficient,” va afirmar Anna Solé d’ACUDAM. Per la seva banda, Sofia Criado d’ASPROS va declarar: “Cal que les administracions assumeixin el compromís d’impulsar polítiques públiques específiques i ajustades a cada realitat territorial, per desplegar serveis socials de suport a les comarques rurals i de muntanya, que s’apropin a les persones amb discapacitat al lloc on viuen.”
El col·lectiu amb DID s’enfronta a barreres significatives en àmbits com l’educació, l’ocupació, l’habitatge, la participació política i l’exercici de la capacitat jurídica, cosa que genera discriminació i vulneració de drets. Per això, el sector exigeix l’impuls de polítiques públiques urgents que garanteixin la plena inclusió i el respecte dels seus drets en totes les esferes de la societat. Les principals reivindicacions adreçades a l’administració són:
- Eliminar les llistes d’espera (tant per a places residencials com per al servei d’autonomia a la pròpia llar) i actualitzar la Cartera de Serveis Socials, prioritzant l’autonomia personal i donant solucions a les dificultats d’accés a l’habitatge i a la participació social (lleure, cultura, esport, política).
- Definir una estratègia global d’inserció laboral que inclogui mesures d’acció positiva tant per al mercat protegit com per a l’empresa ordinària, i apostant per models com el treball amb suport.
- Aconseguir un sistema educatiu inclusiu que garanteixi els recursos humans i materials necessaris per millorar les pràctiques educatives i la transformació progressiva dels centres d’educació especial per a un sistema integral on tot l’alumnat assoleixi els seus objectius.
- Establir els serveis socials com a sistema per garantir seguretat i qualitat en la resposta, vetllar per l’equilibri territorial, considerar el sobrecost que afronten les persones amb DID i les seves famílies, reconèixer les persones cuidadores no professionals i posar en valor la feina dels professionals del sector.
- Garantir la igualtat de tracte i la no discriminació, assegurant la plena participació social mitjançant la incorporació de l’accessibilitat cognitiva a tots els entorns i processos a Catalunya, amb una atenció especial a les dones i nenes amb DID en tots els àmbits (sanitari, judicial, polític, etc.).
Secció patrocinada per
