A Espanya, les cures són assumides en un 90% dels casos per familiars, principalment dones cuidadores no professionals, mentre que el personal remunerat representa només el 10% del sistema. Aquesta dada es va presentar a la jornada del Projecte Horizon Europe Care4Care celebrada a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, amb el suport de l’Àrea de Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona.
El projecte, liderat per la Universitat de Florència i amb participació de la Universitat de Girona, finalitzarà el desembre del 2025. L’equip de la UdG, encapçalat per Ferran Camas, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, investiga les condicions laborals i la no discriminació en el sector. Segons Camas, tot i que les cuidadores familiars treballen sense regulació laboral, el projecte centra l’atenció en el personal remunerat.
Precarietat en el sector i economia submergida
Les dades més recents del projecte mostren una caiguda de les cotitzacions en el treball domèstic, amb 356.799 empleades registrades a la Seguretat Social el novembre del 2024, la xifra més baixa en 11 anys. Aquesta disminució es deu a la precarietat laboral i a la contractació a través de l’economia submergida, una situació vinculada a les limitacions econòmiques de moltes famílies.
Tanmateix, ha crescut el nombre de cuidadores del règim general, passant de 77.000 el desembre del 2023 a 85.000 el novembre del 2024. Això representa una millora en el reconeixement laboral dins el sistema de dependència.
El sector es caracteritza per una elevada feminització i una gran presència de treballadores migrades, moltes en situació d’irregularitat, explotació laboral i indefensió. La manca de formació, els salaris baixos, la temporalitat i l’alta sinistralitat són altres trets distintius d’aquest àmbit.
El repte d’un sistema públic de cures
Amb més del 10% de la població espanyola necessitant cures —entre 4,4 i 6,5 milions de persones segons les dades del 2024—, el sector té un gran potencial per generar ocupació. La població de més de 65 anys, actualment el 20,1%, arribarà al 25% el 2035 i al 30% el 2047, segons les projeccions de l’INE.
Tot i això, les cures familiars continuen sent el pilar fonamental. A Catalunya, gairebé 151.000 persones cuiden persones grans dependents, i el 40% d’aquestes també assumeixen la cura de fills.
La Diputació de Barcelona impulsa el projecte Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat, amb programes com el Servei Local de Teleassistència, el Programa Respir i accions per promoure la corresponsabilitat social. Segons els responsables, “és necessari reconèixer les cures com un dret social i avançar cap a serveis socials locals més forts i equitatius”.
També s’ha posat en marxa el projecte Municipis cuidadors, que treballa amb 17 ens locals per construir models participatius i sostenibles. Entre altres iniciatives, destaca l’exposició itinerant ‘Cures en la comunitat’, que promou la sensibilització ciutadana sobre la importància del sector.
