L’Informe sobre Drets en salut mental 2022, elaborat per Salut Mental Catalunya i presentat públicament el passat 21 d’abril al CaixaForum Macaya de Barcelona en una jornada de reflexió sobre els reptes en la protecció de drets de les persones amb problemes de salut mental, ha recollit un total de 269 vulneracions.
Algunes de les dades més significatives que destaca l’informe és que el 70% de les persones que fan la denúncia són dones, un reflex de qui exerceix el rol de cuidadora, i el 52% de les persones que reben aquestes vulneracions són dones amb una mitjana d’edat de 38 anys. Aquest percentatge apunta una invisibilització i infradenúncia per part d’aquest col·lectiu, conseqüència del doble estigma que suposa ser dona i tenir un problema de salut mental.
Una altra dada rellevant és el fet que 1 de cada 2 discriminacions recollides al 2022 es va produir en l’àmbit sanitari i l’Administració pública és el principal agent discriminador (en més del 66% de les vulneracions). A més, 1 de cada 6 vulneracions les cometen particulars i empreses privades.
L’informe també explica que més del 80% de les quals s’agrupen a Barcelona.
La interseccionalitat de la discriminació, una de les novetats de l’informe
En destaca també la interseccionalitat de la discriminació, i és que cada cas pot comportar més d’un motiu i drets vulnerats, essent-ne la salut el principal en la meitat dels casos. L’informe recull un total de 541 motius de discriminació, com la violència institucional, motius socioeconòmics, discapacitat, identitat de gènere, racisme i xenofòbia o l’edat, entre d’altres, i més de 700 drets vulnerats. Entre aquests, en destaquen el servei públic de qualitat (22,57%), la integritat moral (21,47%) i física (15,4%) i la salut (14%).
Conclusions i reptes de futur
Estem davant un context d’oportunitats: tenim una comissió d’estudi al Parlament de Catalunya sobre salut mental i addiccions, un Pacte Nacional de Salut Mental, un Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut que està fent un impuls per incorporar els Quality Rights, entre d’altres.
Dels resultats recollits en l’informe també s’extreuen algunes conclusions en clau de drets humans, com la necessitat de tenir en compte la interseccionalitat en salut mental, el fet que el projecte de vida significatiu es trobi en risc, els canvis legislatius com una finestra d’oportunitat, la saturació del sistema de salut i la vulneració de drets que se’n deriva i la necessitat de parlar obertament de violència institucional en clau de salut mental.
Davant d’aquest context, s’apunten diversos reptes en matèria de drets i salut mental:
- Revertir la situació de la infradenúncia: la violència no és quelcom normalitzable.
- Implicar activament les entitats federades i els serveis especialitzats en salut mental que atenguin població en risc en la recollida de vulneracions i el seu acompanyament.
- Impulsar i promocionar iniciatives que incorporin els principis de la Convenció en tots els àmbits vinculats a la salut mental.
- Identificar, des de la perspectiva de drets, àmbits de millora i d’eliminació d’actuacions que poden estar vulnerant alguns drets o dificultant el seu exercici.
