L’any 2025 s’ha convertit en un període d’inflexió per a la recerca neurocientífica mundial. Segons dades recollides pel grup d’informació científica Nature, diversos equips internacionals han presentat estratègies innovadores per abordar les lesions medul·lars, una de les causes principals de la paràlisi permanent. Aquests treballs se centren en la capacitat de regenerar el teixit nerviós mitjançant enfocaments que inclouen la farmacologia d’avantguarda i la teràpia cel·lular.
Reprogramació neuronal i fàrmacs experimentals
Un dels estudis amb més impacte, publicat a la revista Nature, ha estat liderat per E. A. van Niekerk i Mark H. Tuszynski, de la University of California. La recerca identifica la molècula thiorphan com un agent capaç de modificar l’expressió gènica de les neurones motores per fomentar la seva recuperació. Segons els autors, ”actualment no existeixen teràpies efectives que promoguin la reparació neural després d’una lesió de la medul·la espinal”, però el seu treball ha permès ”observar canvis en la regeneració axonal i en la recuperació funcional en models experimentals”.
Erna van Niekerk ha expressat la seva satisfacció en comprovar que ”un fàrmac que funcionava en cèl·lules cultivades també va mostrar eficàcia en un model animal real de lesió de medul·la espinal”. Per la seva banda, Mark H. Tuszynski destaca que la recerca ha permès cultivar cèl·lules cerebrals humanes adultes en grans quantitats, una fita que ofereix una ”eina potent per al descobriment de tractaments per a trastorns neurològics”.
El potencial de les cèl·lules mare i els receptors AMPA
Paral·lelament, una investigació a Nature Neuroscience, encapçalada per Laureen D. Hachem, Michael G. Fehlings i Charles H. Tator (vinculats a la University of Toronto), ha analitzat com potenciar la resposta natural de la medul·la. L’estudi revela que les cèl·lules ependimàries s’activen després d’un trauma i adquireixen propietats de cèl·lules mare, però aquesta resposta és ”transitòria i insuficient per a una regeneració efectiva”. Mitjançant l’ús de moduladors dels receptors AMPA, els científics han aconseguit perllongar aquesta activació, obrint una nova ”diana terapèutica per promoure processos de reparació endògena”.
Assajos clínics i “ponts nerviosos” en humans
En el terreny de l’aplicació clínica, la Keio University del Japó ha publicat una revisió a Brain and Spine sobre l’estat actual dels trasplantaments en humans. Investigadors com Keiko Sugai i Hideyuki Okano assenyalen que, tot i que el trasplantament emergeix com una aproximació prometedora, ”no s’ha assolit encara una teràpia universalment acceptada”. La revisió subratlla la importància de combinar cèl·lules mare o de Schwann amb rehabilitació intensiva.
Destaquen també els passos fets a Austràlia, on l’agost de 2025 ha començat un assaig de fase 1 liderat per James St. John, del Clem Jones Centre for Neurobiology and Stem Cell Research de la Griffith University. El procediment consisteix a ”crear un pont nerviós a partir de cèl·lules del propi pacient i implantar-lo en el lloc de la lesió medul·lar”. Aquest assaig amb cèl·lules envolupants olfactòries busca, segons St. John, ”mesurar canvis rellevants per a la vida diària de les persones amb lesió medul·lar”, prioritzant la seguretat del mètode abans d’una possible aplicació generalitzada.
