Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat el 3 de desembre, ECOM, l’entitat que representa la discapacitat física i/o orgànica a Catalunya, ha presentat la nova campanya #DesigualtatPlus2025. Aquesta iniciativa dona continuïtat a la campanya iniciada l’any anterior, que es va centrar en la disparitat d’accés a l’habitatge i al dret a viure en comunitat.
La campanya d’engany s’amplia amb una «mirada» cap a la situació de les dones amb discapacitat, posant de manifest les «desigualtats i violències» que les afecten i subratllant la necessitat d’adoptar una «mirada interseccional de la desigualtat».
Les dones amb discapacitat es troben en la «intersecció de múltiples eixos de discriminació»—com el gènere, la discapacitat, l’edat, l’origen, la classe social o la situació migratòria—, factors que «sovint amplifiquen les desigualtats» i limiten les seves oportunitats de «participació plena en la societat». Aquesta perspectiva interseccional resulta clau per entendre que moltes d’elles s’enfronten a «violències específiques i invisibilitzades», que abasten des del «capacitisme i el masclisme institucional» fins a «les barreres per accedir a l’educació, la feina, els serveis de salut o els circuits de protecció davant la violència masclista». La combinació d’aquests factors genera una «desigualtatplus» i una vulnerabilitat més gran que, segons ECOM, només pot ser abordada mitjançant el reconeixement de la «diversitat d’experiències» i amb respostes basades en un enfocament «integral i inclusiu».
Evidència de la discriminació en dades
Les dades recollides a l’informe anual RADAR ECOM sobre vulneracions de drets de les persones amb discapacitat física i/o orgànica a Catalunya reflecteixen la greu situació. Entre el 52% i el 61% de les vulneracions detectades al llarg dels cinc anys d’existència de l’informe afecten dones. Cal destacar que el 70% de les afectades no interposa cap denúncia, i de les poques que es fan, «només un 5% es resol».
L’informe també detalla que el 64% de les vulneracions del dret a l’accessibilitat, especialment en els àmbits de mobilitat i transport, afecten dones. Així mateix, el 51% de les vulneracions del dret a la vida independent que ha detectat el Radar ECOM afecten dones, malgrat que la prestació d’assistència personal —considerada un «recurs clau per a la vida independent»— representa una proporció «molt reduïda» del conjunt de prestacions atorgades.
En l’àmbit educatiu, les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) mostren una «desigualtat» important: les nenes amb discapacitat tenen «gairebé un 47% menys de presència que els nois en educació no universitària».
Pel que fa a la violència masclista, la Macroenquesta del Ministerio de Igualdad realitzada amb la col·laboració de l’INE aporta xifres alarmants. El 35% de les dones amb discapacitat han estat «obligades a mantenir relacions sexuals», en comparació amb el 18% de dones sense discapacitat. A més, la violència física per part de la parella és «un 10% superior» en el cas de les dones amb discapacitat. D’aquestes, el 36,5% no denuncia «per por o per no ser cregudes», i la bretxa salarial continua sent «molt elevada» amb una diferència d’ingressos de 22.230 per als homes vers 15.740 per a les dones.
Testimonis reals i decàleg de peticions
La campanya #DesigualtatPlus2025 es materialitza amb un vídeo institucional on Carme Garrido, referent d’Igualtat i Feminisme d’ECOM, presenta el posicionament de l’entitat. A continuació, es fan públics testimonis de dones amb discapacitat que visibilitzen «algunes de les situacions més invisibilitzades». La Nerea, amb un relat centrat en la violència psicològica i institucional; la Manuela, que exposa la violència obstètrica i institucional; l’Olga, que explica el pes de les cures, especialment per a les mares; i la Sílvia, qui parla de les desigualtats en l’àmbit laboral. Aquests quatre relats dibuixen una «mateixa realitat: desigualtat acumulada, estructural i sovint invisibilitzada».
La campanya es complementa amb un decàleg de «demandes dirigides a les Administracions públiques» que proposa pautes «concretes per reconèixer i combatre les desigualtats i violències que afecten les dones amb discapacitat», tot promovent un enfocament interseccional.
Les peticions principals d’ECOM a l’Administració pública per promoure canvis estructurals i garantir els drets de les dones i nenes amb discapacitat inclouen:
- Visibilització de la violència: Demanen «visibilitzar totes les formes de violència» i garantir protocols, recursos especialitzats i serveis plenament accessibles.
- Transformació sanitària: Sol·liciten la transformació del sistema sanitari per «eliminar violències estructurals» i assegurar una atenció «digna, accessible i centrada en la persona».
- Autonomia sexual i reproductiva: Reclamen garantir-ne l’exercici amb «autonomia plena, consentiment informat i accés a recursos adaptats».
- Formació professional: Exigeixen «formació obligatòria i contínua» per a tots els professionals amb «perspectiva de gènere i discapacitat».
- Entorns laborals segurs: Sol·liciten entorns «segurs i accessibles, amb adaptacions raonables» i protocols contra l’assetjament «capacitista i masclista».
- Reconeixement de les cures: Demanen el «reconeixement de la interdependència i les cures», amb recursos que evitin les «sobrecàrregues i desigualtats».
- Violència institucional: Petició de prevenció i sanció de la «violència institucional», amb protocols i «vies de reparació».
- Sistemes de denúncia: Demanen «sistemes de denúncia accessibles i protegits», amb suport «emocional i jurídic especialitzat».
- Dades interseccionals: Sol·liciten l’ús de dades interseccionals per al disseny de polítiques «ajustades a les necessitats reals i detectar desigualtats».
- Escola inclusiva: Demanen una «escola inclusiva i segura» que garanteixi «aprenentatge, protecció i participació plena per a totes les nenes amb discapacitat».
