L’Oficina d’Atenció a la Discapacitat (Oadis) del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 demana que a les persones sordes o amb discapacitat auditiva els permetin fer oposicions sense necessitat de retirar-se els audiòfons o altres implants auditius encara que no tinguin informe facultatiu previ, ja que aquestes pròtesis “no són ni una adaptació de mitjans ni un ajust raonable per fer una prova o examen, sinó part de la mateixa persona”.
Les equipara amb una pròtesi de membre superior o inferior o amb una cadira de rodes, per la qual cosa rebutja que els usuaris hagin de sol·licitar un informe mèdic perquè el tribunal els autoritzi. En aquesta línia, aposta perquè les futures instruccions adreçades als vigilants d’aula recullin aquest aclariment.
Així ho exposa l’Oadis en una comunicació a què ha tingut accés Servimedia, on respon a la queixa referida a una opositora pel torn lliure als cossos de Gestió Processal i Administrativa i Auxili Judicial de l’Administració de Justícia de la Comunitat Valenciana que es va presentar pel Comitè espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi).
El 21 de maig, Carla Sanjuán Sala, usuària d’audiòfons, va acudir a l’aula assignada, on el vigilant responsable, “en compliment de les instruccions particulars que establien la no utilització de dispositius electrònics a fi d’evitar actuacions fraudulentes en el desenvolupament i l’emplenament de els exercicis, li va plantejar si disposava d’algun tipus de dictamen facultatiu que en justifiqués l’ús”.
Davant la resposta negativa (mancava d’informe mèdic i d’autorització prèvia del tribunal) el funcionari li va oferir una doble alternativa: o bé realitzar la prova a la primera fila de l’aula limitant la utilització dels audiòfons a aquells moments en què s’impartissin instruccions orals per part dels vigilants, o bé ser traslladada a l’aula del Tribunal Delegat perquè la interessada realitzés els exercicis a l’aula d’incidències.
L’aspirant, en presència dels dos vigilants de l’aula i de la resta dels opositors assignats, va optar per la primera de les opcions.
Conclusions
En resposta, la Direcció General de Modernització i Relacions amb l’Administració de Justícia de la Generalitat Valenciana es va remetre a l’ordre del Ministeri de Justícia que regula aquests processos selectius, que en l’apartat 1.2 estableix que “Les persones aspirants amb discapacitat podran demanar (en el model oficial de sol·licitud) les adaptacions i els ajustaments raonables de temps i mitjans de les proves del procés selectiu, a fi d’assegurar-ne la participació en condicions d’igualtat”.
Va afegir que “de sol·licitar aquesta adaptació, hauran d’adjuntar el Dictamen Tècnic Facultatiu emès per l’òrgan tècnic de qualificació del grau de discapacitat, acreditant de forma fefaent les deficiències permanents que han donat origen al grau de discapacitat reconegut, a efectes que l’òrgan de selecció pugui valorar la procedència o no de la concessió de l’adaptació sol·licitada”.
“Cap dels Tribunals Delegats de la Comunitat Valenciana (inclòs el de Gestió Processal i Administrativa) va rebre comunicació en aquest sentit”, ha apuntat.
D’aquesta manera, ni el Tribunal Delegat de la Comunitat Valenciana ni el Tribunal Qualificador Únic van tenir cap coneixement dels fets descrits, de manera que no es va produir cap pronunciament sobre això, van indicar des del Govern valencià.
Segons l’Oadis, “les persones que necessiten una pròtesi o implant auditiu ho fan sota prescripció mèdica per a la millor adaptació al medi, per tal de comunicar-se i interactuar”.
Per tant, “el fet que li sol·licitin la seva retirada suposa que aquesta persona es trobi en una situació de vulnerabilitat i, en el cas de les proves selectives de referència, un perjudici al seu dret a participar en igualtat de condicions que la resta de els participants”, va recalcar.
Es va mostrar d’acord amb l’escrit de queixa, que plantejava que aquests implants o pròtesis auditives no es poden considerar adaptacions de mitjans, com els regulats a l’Ordre PRE/1822/2006 per la qual s’estableixen criteris generals per a l’adaptació de temps addicionals en els processos selectius per accedir a l’ocupació pública de persones amb discapacitat. Per tant, en conseqüència, no caldria fer cap sol·licitud al Tribunal.
A parer seu, “els audiòfons i implants són pròtesis que formen part de la pròpia persona (com pot ser una pròtesi de membre superior o inferior o una cadira de rodes), ja que li permet utilitzar un dels sentits –l’oïda– , de manera que demanar a una persona sorda que se’n desprengui la col·loca en una situació de vulnerabilitat i desigualtat”.
“Les pròtesis no són una adaptació de mitjans ni un ajust raonable per realitzar una prova o examen, de manera que no necessiten informe mèdic previ”, ha recalcat.
L’informe indica que, per futurs processos selectius, les instruccions adreçades als vigilants de les aules en què es desenvolupin les proves selectives recolliran un aclariment perquè es permeti la utilització dels que derivin de la implantació d’una pròtesi.
També el Govern valencià ha assenyalat que inclourà un aclariment adreçat als vigilants d’aula, a fi que en properes convocatòries permetin l’ús d’aquestes pròtesis en el futur.
Així mateix, aquest organisme va demanar disculpes a la Confederació Espanyola de famílies de Persones Sordes (Fiapas) per “les molèsties ocasionades a Carla Sanjuán”, i li va agrair “les observacions plantejades”.
