
La crisi de l’habitatge que pateix Catalunya està colpejant de forma estructural un dels perfils més vulnerables de la societat. La federació Down Catalunya ha llançat una alerta urgent davant l’augment preocupant de situacions de vulnerabilitat social i exclusió residencial que afecten de manera directa les famílies monoparentals amb fills i filles amb síndrome de Down. Aquestes dificultats habitacionals, que anteriorment es detectaven com a casos aïllats o puntuals, s’estan consolidant com una problemàtica permanent, amb una incidència especialment greu a tota l’àrea metropolitana de Barcelona.
La combinació de monoparentalitat, discapacitat i precarietat econòmica genera “una pressió constant i insostenible” per a aquestes llars, segons adverteix la directora de Down Catalunya, Ingrid de la Rosa. Aquesta realitat té conseqüències directes sobre la salut física i emocional tant de les mares com dels menors. Des de l’organització es denuncia que cada vegada són més les mares que viuen amb la incertesa de no saber si podran mantenir la seva llar o si podran accedir a alternatives residencials en cas de pèrdua de l’immoble. Aquesta inestabilitat residencial afecta de forma greu els infants amb discapacitat intel·lectual, alguns dels quals conviuen amb patologies associades i necessiten obligatòriament entorns estables per al seu correcte desenvolupament.
Drets fonamentals en risc i serveis públics col·lapsats
L’associació recorda de forma contundent que el dret a l’habitatge està reconegut a la normativa vigent i en acords internacionals de la importància de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. No obstant això, es lamenta que aquests drets queden en paper mullat quan no es garanteixen les condicions bàsiques de salut i benestar per a la ciutadania. La manca d’un sostre digne no només vulnera un principi fonamental, sinó que posa en risc tot el sistema de suports socials i sanitaris que reben aquests infants. A més, l’entitat posa el focus en el capacitisme com un factor estructural que agreuja la situació: “Quan els sistemes no s’adapten a les necessitats de les persones amb discapacitat i es dissenyen des d’una suposada normalitat que exclou, s’està perpetuant una discriminació que limita oportunitats i incrementa la vulnerabilitat”, explica De la Rosa.
Un altre dels obstacles detectats és la saturació de la xarxa de serveis socials i dels circuits d’emergència habitacional. Els llargs temps de resposta administrativa, sumats a la complexitat dels procediments i a la manca de recursos, impedeixen donar una contestació efectiva a situacions que requereixen una intervenció immediata. Aquesta realitat provoca un desajust crític entre la urgència de les famílies i la capacitat de resposta del sistema. Paral·lelament, tot i que la legislació preveu una reserva d’habitatge públic per a persones amb discapacitat, l’entitat denuncia que aquesta quota sovint no es tradueix en un accés real i efectiu, posant en dubte l’eficàcia de les polítiques d’inclusió. Davant d’això, assenyalen que el desplegament de la nova Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya pot ser una oportunitat per millorar la coordinació, sempre que es prioritzin els casos més vulnerables.
La cura col·lectiva com a valor històric indispensable
Per motivar una reflexió profunda sobre el model social actual, Down Catalunya evoca una lliçó del passat provinent de l’arqueologia. L’anàlisi es remet al descobriment, l’any 1989 al jaciment de la Cova Negra (València), de les restes de Tina, una nena d’uns 6 anys de l’era paleolítica. Els estudis sobre aquesta troballa van demostrar que els neandertals ja cuidaven de manera col·lectiva les persones més vulnerables del seu grup. “Aquesta troballa ens interpel·la directament com a societat”, afirma De la Rosa, insistint que si fa milers d’anys la protecció i la cura eren valors compartits per la comunitat, avui en dia no es pot tolerar que les persones amb discapacitat i les seves famílies quedin desamparades enrere.
Per tot plegat, la federació fa una crida urgent a les institucions i a la ciutadania per visibilitzar aquestes situacions, escurçar els terminis d’espera i assegurar que les reserves de pisos protegits siguin realment efectives. “Quan una família amb un infant amb discapacitat es queda sense llar, estem davant d’un límit que com a societat no hauríem de permetre traspassar”, clou de forma contundent la directora de l’entitat, recordant que “el que està en joc és la dignitat”.
Secció patrocinada per


