El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i el president de l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT), Guillem Llorens, van presentar divendres un document de bases consensuat per impulsar la Llei d’Economia Social i Solidària.
L’AESCAT, nascuda l’any 2017, és l’associació creada per la confluència d’entitats representatives de l’economia social i solidària, on hi són les cooperatives, el tercer sector social, les mutualitats i les economies comunitàries.
Els objectius de la llei que marca el document de bases són establir un marc jurídic de l’economia social i solidària; fomentar i promocionar aquest model econòmic, i l’assoliment del seu reconeixement i representativitat institucional.
Segons Chakir el Homrani, “la creació d’un marc normatiu de l’economia social i solidària és un element indispensable per poder avançar en el procés de transició del model econòmic català cap a un de més plural, sostenible, democràtic, centrat en les persones, responsable i transparent. Aquest és l’element clau de l’economia social i solidària: els valors, no la forma jurídica”.
El conseller va destacar la rellevància d’aquest document i de la futura llei: “El vull reivindicar perquè es tracta d’un projecte de molta transformació, de mirada llarga del model de país i de comunitat que volem construir”.
Sobre el procés de tramitació de la futura llei, que ja serà en la propera legislatura, El Homrani va explicar que ara toca “redactar la llei de manera consensuada, com s’ha treballat fins ara, i desplegar-la. Per això ens hem trobat ja amb els grups parlamentaris”. “Si el sector de l’economia social i solidària ha fet aquest exercici de treball i consens des de mirades molt diverses, des de l’àmbit polític també ho hem de poder fer. Cal que aquesta llei surti endavant sense desdibuixar el document de bases”, ha reblat.
Una economia social inclusiva
El document de bases estableix que la Llei d’ESS ha de tenir una voluntat transformadora per la qual cosa ha de ser inclusiva, social, flexible, entre altres característiques.
En concret, ha de ser inclusiva, que respecta la singularitat de les diferents formes jurídiques i empresarials; social, que prioritza les persones i la vida; transformadora, que permet avançar cap a un sistema econòmic sostenible, plural, democràtic, solidari, equitatiu i feminista; flexible, que té una mirada oberta a reconèixer noves realitat socials i comunitàries; i alineada amb les diverses propostes legislatives que s’impulsen en l’àmbit europeu.
