Sra. Violant Cervera i Gódia,
Que estic tetraplègic ho tinc clar i superat. El que no tinc clar ni superat és la tristesa, el cabreig, l’abatiment… que em va suposar l’any passat per com em van tractar al Departament de Drets Socials de la Generalitat en demanar un PUA, (Pla Unificat d’Ajudes). Em van dir que si no em buscava un tutor que firmés per mi m’ho denegarien, cosa que va passar. Després de molt de batallar vaig aconseguir que rescatessin el meu expedient d’ofici, segons em va dir el cap de l’esmentat departament. A dia d’avui espero resolució.
En fi, aquest any creient que el problema estava resolt he anat a sol·licitar una altra ajuda PUA i m’he adonat que estava equivocat. La persona que no pot signar per una seqüela física o per una altra qüestió s’ha de buscar un tutor. La Llei no serveix. El seu departament jurídic l’ha readaptat després d’una circular interna. L’empremta no serveix de signatura, segons vaig poder llegir en un foli que em va ensenyar una funcionària que en veure’m discutint amb el de la finestreta va venir corrent. “Veu senyor aquí posa el que li diu el meu company!”. Mig departament es va mobilitzar i al final em van admetre la documentació. “Jo li ho registro, espero que s’ho aprovin”, em va dir un en una altra finestreta diferent de la primera.
Sra. Consellera, no, no superaré el maltractament discriminatori, psicològic, emocional, vergonyós… que a la seva conselleria practiquen. És un abús polític vers a tota persona que no pot signar. I no, no han tret tan repugnant frase que segueix en actiu aquest any també. Jo no ho vaig a permetre. M’agradaria saber a quantes persones maltracten emocionalment fent que es busquin un tutor, o sigui anul·lant-les com a persona.
Espero que si no ho sap, amb aquest escrit se n’assabenti i esborri aquest paràgraf de la circular interna.
