Avui, 5 de novembre, és el Dia Internacional de les Persones Cuidadores. Si ja cada any està sent més necessari que l’anterior, a causa de l’increment de gent gran (produït per un descens de la mortalitat i la natalitat), aquest any la pandèmia de la Covid-19 ha fet més imprescindible que mai la tasca de la persona cuidadora. En aquest dia, com a homenatge, en volem parlar amb els protagonistes, com s’han sentit aquest any, quines diferències han tingut amb els anteriors.
Increment dràstic en el volum de feina respecte l’any anterior
Des de l’Associació de Cuidadors Familiars asseguren que el canvi respecte la resta d’anys és evident, i sobretot s’ha observat en el tancament de centres de dia i tot l’impacte que això ha tingut, en l’aïllament de la gent gran i en les dificultats de comunicació entre familiars i avis de les residències.
Des de Barcelona Cuida, el punt d’informació i orientació per les persones cuidadores, també denoten l’augment de consultes que han rebut al llarg de la pandèmia, i el suport emocional que moltes d’elles han requerit. De gener a setembre, de fet, han atès fins a 1.522 persones, un augment significatiu respecte l’any anterior.
L’Atenció per telèfon, un canvi dur i difícil de pair
Des de L’Associació de Cuidadors Familiars asseguren que no hi estaven preparades, la qual cosa ha fet aquest tràmit encara més complicat, que s’ha hagut d’afrontar sobre la marxa. L’absència, de la carícia, l’abraçada i l’acompanyament emocional a través d’una pantalla, afegeix, ho ha fet tot molt més fred i dur per les persones ateses.
Les persones cuidadores, infrarepresentades a la pandèmia
Al llarg de la pandèmia, des dels mitjans i l’opinió pública s’ha posat el focus en la tasca heroica del personal mèdic, però en molts casos s’ha deixat en segon pla la tasca imprescindible del personal cuidador. Així ho manifesta L’ACF, que destaca que ja era anteriorment un sector que no s’acostumava a contemplar. Per més inri, considera, és un problema que es queda a les cases i a les famílies, però en aquesta pandèmia han quedat encara més invisibilitzades, ja que les cuidadores s’han vist “soles davant el problema”.
Que aquest any les cures han estat més necessàries que mai s’ha demostrat també amb la necessitat d’activar Xarxes de Suport i Cures a pràcticament cada barri i poble de Catalunya. Grups de voluntaris es van reunir a inicis de confinament en qüestió de dies per atendre les demandes creixents per part de famílies vulnerables o persones desateses que notaven, en molts casos per primer cop, que la seva soledat o la impossibilitat de conciliar vida laboral i confinament feia indispensable l’ajuda d’una tercera persona.
Un sector desbordat i invisibilitzat com aquest mereix avui, i cada dia, el seu reconeixement i l’homenatge, des dels professionals de les cures fins a aquella gent que cada dia han de cuidar del pare, l’àvia o d’una persona amb discapacitat en uns moments tan complicats com aquests.
