Cada 3 de desembre se celebra arreu del món el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una diada en què que les entitats fem visible el col·lectiu a la societat i reivindiquem els nostres drets i la igualtat d’oportunitats amb la resta de la societat. A Catalunya hi ha més de 660.000 persones amb alguna discapacitat reconeguda (fa 25 anys la població amb discapacitat era de poc més de 207.000 persones) i la principal plataforma que les representa és el COCARMI, que enguany celebra el seu 25è aniversari.
Segons els nostres estatuts, el 6 de març de 1998 naixia el COCARMI, després que durant els mesos anteriors diverses entitats havien estat treballant i “coent” a foc lent la seva sortida a la llum. Eren la Federació Catalana Pro Persones amb Disminució (avui DINCAT), l’ONCE (Organització Nacional de Cecs), l’Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Sordes (ACAPPS), la federació ECOM, la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), la federació Salut Mental Catalunya i COCEMFE Catalunya. A aquestes entitats fundadores s’hi han sumat d’altres durant aquests anys, i fins a les 13 actuals, totes amb l’objectiu comú de treballar pels drets del col·lectiu.
Afortunadament, aquest quart de segle hem assistit a importants avenços en sensibilització i inclusió de les persones amb discapacitat als diferents àmbits de la societat: a l’escola i a la feina, en el lleure i en accessibilitat, en ajuts a les situacions de dependència i en foment de l’autonomia i la presa de decisions. Hem de destacar especialment l’aprovació, el 2006, de la norma de referència mundial en aquest camp: la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ratificada per gairebé tots els països del món. Aquesta convenció marca la pauta dels països signants, que han de garantir que tot el seu marc legal està d’acord amb els principis de la mateixa i que, en definitiva, diu que les persones amb discapacitat han de tenir els mateixos drets que les persones sense discapacitat.
Però és punt de referència sovint oblidat per legisladors i administradors, i és aquí que es fa imprescindible la tasca de recordatori i reivindicació d’organitzacions com la nostra. Perquè, per exemple, la taxa d’ocupació de la població amb discapacitat són molt més baixes que les de la població en general. Habitatges i ciutats segueixen patint les barreres de l’accessibilitat, igual que els espais culturals i d’oci, els mitjans de comunicació i tecnologies… els obstacles a què han de fer front diàriament les persones amb discapacitat no s’acaba.
Per aquest motiu, el COCARMI va impulsar i aconseguí el consens per a la creació del Consell de la Discapacitat de Catalunya, el Codiscat, un òrgan consultiu que reuneix al voltant d’una mateixa taula responsables dels diferents departaments de la Generalitat i entitats relacionats amb polítiques que afecten les persones amb discapacitat amb representats de les entitats del sector. L’objectiu és ser un espai de diàleg i consulta de cara a tots els programes i recursos que es desenvolupen per millorar l’atenció del col·lectiu. Una de les seves missions és elaborar un Pacte Nacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat a Catalunya que sigui punt de partida perquè totes les iniciatives del Govern tinguin en compte, de forma transversal, la perspectiva de la discapacitat, inclosos els infants i les dones. Però les reunions del Codiscat se celebren de forma massa espaiada (l’aturada general causada per la COVID no ha ajudat gaire) i el treball de les comissions avança molt lentament. Molts altres temes avancen amb massa lentitud, com l’esperat Codi d’Accessibilitat de Catalunya que ha de desenvolupar la Llei d’Accessibilitat de 2014, l’actualització de la cartera de serveis i del sistema de concertació dels mateixos, fórmules de finançament que donin estabilitat a llarg termini a les entitats, l’aprovació de la Llei Catalana d’Autonomia Personal i Vida Independent, garantir l’aplicació de la Llei d’educació inclusiva o l’efectiu compliment de la reserva del 2 per cent de llocs de treball a les persones amb discapacitat son algunes d’elles.
Des del COCARMI seguirem treballant perquè la llista de temes pendents, avui llarga, es redueixi mica en mica i les persones amb discapacitat gaudeixin, com la resta de ciutadans, dels seus drets.
Mercè Batlle Amorós – Presidenta del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI)
