Si hi ha alguna cosa que m’amoïna la són les injustícies humanes i davant aquestes no puc, per a bé o per a mal, ser neutral. La meva balança de prioritats sempre s’inclina cap als qui les pateixen i me’n alegro que sigui així.
Em trobo enmig d’una lluita entre drets humans i exclusió del qual espero sortir vencedor per a benefici col·lectiu. Mentre alguns s’omplen, sense voler o volent, la boca amb discursos poc o gens ètics jo prefereixo assumir la meva porció individual de responsabilitat.
Sempre he cregut, de bona fe ho dic, que el millor dret que existeix és el dret a tenir drets. Avui més que mai ho mantinc, ja que vist la pobresa i els nous jaciments de sofriment humà em conviden a pensar d’aquesta manera.
En aquest any 2020 que acabem de començar fos bo que desitgem que aquest sigui el període de temps de la revolució de la dignitat compartida i del respecte mutu dels drets humans.
Amb aquest anhel permeteu-me que us desitgi un feliç any als qui teniu el privilegi, l’honor i el regal de llegir aquest gran mitjà de comunicació digital i que tan bé fa a la nostra societat anomenat Diari de la Discapacitat.
Àlvaro Solà @Alvarosola94
