Antonio Guillén i Rosa Cadenas, president i vicepresidenta respectivament del Comitè Català de Representants de les Persones amb Discapacitat (COCARMI) van fer públics ahir els dos principals reptes de futur de l’entitat. Aquests són la creació al Parlament de Catalunya d’una comissió parlamentària de la discapacitat i la redacció d’una llei catalana d’autonomia personal i vida independent.
Ho van fer durant un acte amb els mitjans de comunicació, on es va presentar el cupó de l’ONCE dedicat als primers 20 anys de vida del COCARMI i en el que es va parlar de les fites dels primers 20 anys de la plataforma i de les assignatures pendents.
Antonio Guillén va demanar, en termes generals, que es posin en marxa “polítiques adaptades a cada persona, no estandarditzades, ateses les diferents tipologies i necessitats de les persones amb discapacitat”. Va recordar, alhora, que cal adaptar la legislació a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat del 2006. Al respecte, va al·ludir al que considera “tema estrella”, el finançament, perquè “no hi ha drets sense finançament” i va lamentar el pas enrere que el col·lectiu ha patit arran de la crisi econòmica. Quant a l’actual situació que viu el país, va insistir a demanar la creació “ja” de Govern, ja que la inactivitat i manca d’interlocutors pot dur de nou a una situació econòmica límit a les entitats sense ànim de lucre que presten serveis que haurien d’oferir les administracions públiques, entitats que sempre estan pendents de la disponibilitat o no de recursos públics i de la convocatòria de subvencions. En aquest sentit, Rosa Cadenas va explicar que a punt de tancar febrer les entitats estan pendent de rebre les assignacions de gener dels serveis concertats, una situació que no es pot allargar gaire més.
Per tot plegat, des del COCARMI es demanen fórmules que donin estabilitat a la prestació de serveis públics per part de les entitats mitjançant l’impuls del concert social i ocupacional, i no estiguin lligats als cicles econòmics.
L’acte va servir per fer un breu repàs a les principals fites aconseguides per l’entitat en aquests primers vint anys de vida, com l’impuls del carnet acreditatiu de la discapacitat, les lleis de la Llengua de Signes Catalana i la d’Accessibilitat, la reserva d’un 5 per cent dels llocs de treball del sector públic per a persones amb discapacitat o la constitució del Consell Català de la Discapacitat.
Però també per assenyalar les assignatures pendents del col·lectiu, que van des del ple respecte dels drets del col·lectiu (com el dret a vot), la millora del finançament de les entitats, l’aprovació de l’esmentada llei catalana d’autonomia personal i vida independent “amb un enfocament diferent” al de la llei espanyola, segons Guillén, garantir l’educació inclusiva, el compliment real de la reserva del 2 per cent de llocs de treball a les persones amb discapacitat o avançar cap a un model integral d’atenció social i sanitària.