Amb la commemoració del Dia Mundial de la Salut, aquest dilluns 7 d’abril, la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha alçat la veu per reclamar a les administracions públiques la garantia d’un accés total, just i efectiu al dret a la salut per a les persones amb discapacitat física i orgànica. L’organització denuncia la persistent existència de deficiències estructurals que afecten negativament aquest col·lectiu.
Segons els informes elaborats per COCEMFE, una proporció significativa de persones amb discapacitat, concretament el 75%, no rep amb la freqüència i la intensitat necessàries els serveis sanitaris i socials per satisfer les seves necessitats en aquests àmbits. Aquesta situació és encara més accentuada en el cas de les dones amb discapacitat, on la xifra s’eleva fins al 80%. A més, un elevat percentatge, el 81,6%, d’aquest grup social es veu obligat a assumir despeses addicionals per poder accedir a tractaments o productes sanitaris, i un preocupant 37% d’aquestes persones afronten despeses superiors als 200 euros mensuals per aquest motiu.
El president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha expressat amb contundència que “els serveis sanitaris segueixen presentant greus barreres físiques, comunicatives i d’accés a la informació”. A més, ha afegit que “aquestes barreres, sumades al desconeixement generalitzat sobre les condicions de vida de les persones amb discapacitat, actuen com a factors que intensifiquen lʻexclusió social i restringeixen el desenvolupament de lʻautonomia personal i el dret a la salut i a una vida independent”.
Davant d’aquesta realitat, la Confederació defensa una coordinació eficaç a tots els nivells administratius com a element clau per construir un espai sociosanitari eficient, públic i universal. “Un autèntic espai sociosanitari ha de tenir pressupost i recursos suficients, i adoptar un enfocament preventiu, comunitari i centrat en la persona”, ha argumentat Queiruga.
En la mateixa línia, el president de la Confederació ha subratllat que “un dels punts més preocupants és la manca d’equitat en l’accés a l’Atenció Primerenca» i ha insistit que «aquest servei no pot dependre del lloc on resideixis, tenint en compte la seva importància per garantir el ple desenvolupament de nens, nenes i joves amb discapacitat”.
Per tot plegat, COCEMFE exigeix que l’atenció primerenca sigui reconeguda com un dret subjectiu universal, garantit des del moment del diagnòstic. Demanda la definició d’una cartera comuna bàsica de serveis a tot el territori estatal, una inversió significativa en professionals especialitzats i en formació contínua, i que la intervenció es faci extensiva als entorns rurals, amb la participació activa de les famílies.
A més, COCEMFE advoca per la universalització i l’equitat territorial dels serveis de salut i atenció social; l’eliminació de barreres en centres de salut, hospitals i serveis d’urgència; l’accés garantit a tractaments i tecnologies de suport; la fi dels sobrecostos sanitaris que assumeixen les persones amb discapacitat; la millora de la formació del personal sanitari en l’atenció a la discapacitat; i la reforma de l’atenció sociosanitària, assegurant una atenció integral, centrada en la persona i amb perspectiva de gènere i discapacitat.
Finalment, Queiruga ha conclòs amb una contundent afirmació: “Perquè no hi ha salut sense drets, reclamem uns serveis socials i sanitaris coordinats que ens permetin avançar en inclusió, autonomia i igualtat”.
