La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha alertat que “l’accessibilitat universal continua sent un deute pendent que es cronifica any rere any”. Durant la seva intervenció a la Comissió de Polítiques Integrals de Discapacitat del Senat aquest dijous, el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, va insistir en la necessitat d’aprovar mesures urgents per eliminar les barreres encara existents en el transport i l’habitatge, que continuen dificultant la plena inclusió i participació activa de les persones amb discapacitat.
Queiruga va destacar que “100.000 persones viuen empresonades a casa seva, ja que no poden sortir per falta d’accessibilitat”. En aquest sentit, va proposar reformar de manera urgent la Llei de Propietat Horitzontal, eliminant els límits econòmics que actualment impedeixen la realització d’obres necessàries per millorar l’accessibilitat. A més, va subratllar la necessitat de destinar anualment recursos per a inversions en obres públiques, infraestructures, noves tecnologies i la societat de la informació.
Pel que fa al transport, Queiruga va subratllar que “les barreres són constants”, des de “estacions sense adaptar” fins a “trens limitats, avions inaccessibles, autobusos sense rampa i la gradual desaparició de taxis adaptats”. Per aconseguir una accessibilitat plena en el sistema de transport, va proposar implementar un seguiment, control i sancions per als casos d’incompliment.
Una altra de les reivindicacions més urgents de COCEMFE és la implantació efectiva i equitativa del nou barem de discapacitat, que pateix importants retards, amb més del 76% dels casos sense resolució en més de sis mesos. Queiruga va manifestar que “no es pot valorar a qui no es comprèn”, referint-se a la manca de formació del personal valorador i al desconeixement sobre la discapacitat orgànica.
En matèria de salut, COCEMFE va denunciar que el 75% de les persones amb discapacitat física i orgànica no rep els serveis necessaris i que el 81,6% assumeix sobrecostos mensuals en tractaments i productes sanitaris, generant una discriminació econòmica. En aquest context, es va reclamar la creació d’un espai sociosanitari real, una xarxa pública de serveis coordinats i la universalització de l’atenció primerenca.
En matèria d’autonomia personal, COCEMFE va instar a reconèixer l’assistència personal com a prestació garantida i a reforçar la xarxa de suports comunitaris. També va demanar l’actualització del catàleg ortoprotèsic i l’assegurament de l’accés universal a les tecnologies de suport.
Pel que fa a l’ocupació, la Confederació va alertar que la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat és del 35,5%, amb una bretxa d’atur de vuit punts respecte a la població sense discapacitat. Va instar a aplicar incentius per a la contractació, a adaptar els llocs de treball, i a desenvolupar polítiques actives específiques. A més, va demanar que la futura llei d’economia social reconegués els Centres Especials d’Ocupació d’Iniciativa Social (CEEIS) com a entitats diferenciades, amb finançament i protecció jurídica específica.
COCEMFE també va reivindicar una educació veritablement inclusiva, amb personal especialitzat i l’eliminació de barreres, així com polítiques contra la discriminació interseccional de les dones amb discapacitat. Es van proposar mesures específiques per a entorns rurals i un enfocament ètic en el desenvolupament d’intel·ligència artificial per evitar biaixos i exclusió digital.
Finalment, la Confederació va denunciar que el finançament estatal a les entitats del Tercer Sector ha caigut un 40% en els últims quatre anys, i només s’ha concedit el 27% del sol·licitat per a projectes essencials per al 2025. “Sense recursos, perillen els drets”, va concloure Queiruga.
“No es pot construir una societat justa deixant enrere milions de persones. Demanem al Govern, als partits i a les administracions públiques: escoltin, dialoguin, actuïn. Inverteixin en inclusió i apostin per l’equitat”, va concloure Queiruga davant la Comissió del Senat.
