L’estudi, titulat ‘Evaluación participativa del Nuevo Baremo de la Discapacidad: hacia una inclusión más eficaz’, es basa en més d’un miler de testimonis de persones amb discapacitat, familiars i personal tècnic d’entitats. La principal conclusió de l’anàlisi és la persistència de problemes que afecten la qualitat, la consistència i la correcta aplicació de la normativa, frustrant l’objectiu inicial d’una major objectivitat.
Una de les dades més preocupants és el temps d’espera per a la valoració, ja que gairebé la meitat (48%) de les persones valorades amb el nou barem espera més d’un any per rebre la resolució. Aquesta demora s’aguditza a comunitats com Galicia i Andalucía, on els retards han augmentat entre 18 i 23 punts percentuals respecte a l’anterior barem. COCEMFE també denuncia »importants desigualtats territorials», destacant el cas de la Comunitat Valenciana, on menys de la meitat de les cites van ser presencials i fins al 45% es van resoldre únicament mitjançant informe facultatiu, sense una valoració directa de la persona, cosa que genera »desconfiança i percepcions d’injustícia».
L’estudi reflecteix una tendència sostinguda a la baixa en els graus de discapacitat reconeguts des de l’entrada en vigor del decret. El percentatge de persones que reben una valoració inferior al 33% ha passat del 33% al 40%, fet que, segons l’entitat, »limita l’accés a drets, prestacions i recolzaments essencials». A més, les resolucions definitives han caigut del 79% al 69%, i el document evidencia un dèficit formatiu en els equips tècnics: el 68% de les persones percep que l’equip valorador no té coneixement suficient de la seva discapacitat, especialment en patologies orgàniques o poc visibles, i el 77% considera que no es tenen en compte les comoribilitats.
Ineficàcia del sistema
L’apartat de reclamacions subratlla la ineficàcia del sistema per corregir valoracions errònies, ja que només l’11% de les reclamacions aconsegueixen un increment del grau reconegut. En canvi, el percentatge de reduccions de grau després d’una reclamació s’ha doblat, passant del 6% al 13%, fet que fa que el mecanisme es percebi com un »sistema penalitzador». El 59% dels afectats es declara »totalment inconforme» amb el procés de reclamació. El president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha estat contundent: »El nou sistema no està complint la seva promesa d’objectivitat. Seguim veient com les persones amb discapacitat física i orgànica reben valoracions més baixes i resolucions que no reflecteixen la seva realitat quotidiana. El barem no pot ser una eina per retallar drets, sinó un instrument per reconèixer-los plenament». Queiruga afegeix que »El nou procediment hauria de protegir millor els drets de les persones, però el que veiem és frustració, indefensió i desconfiança». Aquesta disconformitat és estadísticament significativa, ja que el percentatge de persones »totalment inconformes» amb la valoració augmenta notablement després del 20 d’abril de 2023, passant del 32% al 46%.
Per tal de garantir una aplicació objectiva i homogènia del barem de discapacitat, COCEMFE reclama l’adopció de diverses mesures urgents, que inclouen: complir la llei reduint a un màxim de sis mesos el temps des de la sol·licitud fins a la notificació del grau; reforçar els equips de valoració amb professionals formats en discapacitats físiques i orgàniques i assegurar el seu caràcter multidisciplinar; homogeneïtzar criteris entre comunitats autònomes; garantir la presencialitat i qualitat de les valoracions, limitant les resolucions basades únicament en informes facultatius; millorar el sistema de reclamacions perquè realment corregeixi resolucions injustes; i avaluar l’impacte real del barem en l’accés a drets i recolzaments, especialment de les persones en situació de més vulnerabilitat. La difusió d’aquest informe s’emmarca en una campanya finançada per les subvencions de la convocatòria del 0,7 del Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030.
