Cada 21 de setembre es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer, una data establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i Alzheimer’s Disease International (ADI). Aquest dia té com a objectiu principal augmentar la consciència pública sobre aquesta malaltia, destacar-ne les seves conseqüències en la salut i demanar el suport de la societat, les institucions i els organismes governamentals. Per reforçar aquesta tasca de sensibilització, el mes de setembre s’ha designat com el Mes Mundial de l’Alzheimer.
L’Alzheimer es caracteritza per una disminució progressiva de les capacitats intel·lectuals, dificultant l’aprenentatge de nous conceptes, alterant la vida diària de la persona i afectant també la seva personalitat i conducta. No obstant, cal destacar que no totes les pèrdues de capacitats mentals associades a l’edat evolucionen cap a aquesta malaltia. A Espanya, més de 800.000 persones estan afectades per l’Alzheimer, amb unes 86.000 persones diagnosticades a Catalunya.
Alguns conceptes sobre la malaltia
Durant les activitats de conscienciació pel Dia Mundial de l’Alzheimer, Alzheimer Catalunya va plantejar algunes preguntes sobre conceptes comuns però sovint malentesos sobre aquesta malaltia. Una d’aquestes preguntes és si l’Alzheimer forma part del procés normal d’envelliment. La resposta és negativa. Tot i que l’envelliment comporta una certa pèrdua de capacitats cognitives, l’Alzheimer suposa un deteriorament més greu i progressiu de funcions com la memòria, el raonament, l’orientació, el llenguatge i la comprensió.
Un altre concepte que s’aclareix és que, tot i ser més comú entre persones grans, l’Alzheimer pot aparèixer en persones joves, una situació coneguda com a “Alzheimer d’inici precoç”, que es pot diagnosticar en persones d’entre 30 i 50 anys. Aquest tipus de malaltia es caracteritza per un impacte més intens en àrees com l’atenció, el llenguatge i les habilitats visuoespacials.
Pel que fa a la predisposició familiar, tenir pares amb Alzheimer no significa que una persona el desenvoluparà necessàriament. Tot i que la genètica pot augmentar el risc, altres factors com l’edat i l’estil de vida també juguen un paper important. Una alimentació equilibrada, l’exercici físic regular i el manteniment de les relacions socials poden afavorir la salut cerebral i reduir el risc de deteriorament cognitiu.
Finalment, no totes les persones amb un diagnòstic d’Alzheimer estan en una fase de demència. La demència és una categoria que inclou diverses malalties neurodegeneratives i només es pot diagnosticar en les etapes més avançades de la malaltia, quan el deteriorament cognitiu és significatiu i afecta la funcionalitat diària. Per això, qualsevol diagnòstic de demència requereix una atenció i tractament adequats.
