Fa només 15 anys que se celebra a Catalunya el Dia Internacional de les Persones Sordcegues, col·lectiu representat, entre altres entitats, per l’Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa (APSOCECAT). La data, el 27 de juny, commemora el naixement de Helen Keller, la primera persona sordcega que va lluitar pels drets de les persones que tenen aquesta doble discapacitat. Per això aquest dia serveix per reivindicar els seus drets.
La sordceguesa és una discapacitat severa que afecta els sentits de la vista i de l’oïda i que pot ser congènita o adquirida. Aquesta doble afectació té un impacte greu en el desenvolupament autònom de la persona que dificulta la seva participació en la societat. Sense opcions que els permetin accedir a l’educació, informació o a la pròpia mobilitat en un món predominantment visual i auditiu les persones sordcegues tenen grans dificultats d’integració o corren el risc de caure en l’aïllament social.
Es considera que una persona és sordcega quan té una deficiència visual i auditiva que li dificulta la comunicació amb els altres i també la percepció de la realitat i de l’espai. El grau de discapacitat, però, pot variar molt d’una persona a l’altra. En alguns casos hi ha persones que tenen restes de visió i audició mentre que d’altres, en canvi, no hi veuen ni hi senten gens. Alguns neixen amb sordceguesa i, en altres casos, l’adquireixen al llarg de la vida.
A diferència de les persones cegues, els sordcecs utilitzen un bastó vermell i blanc. Els mètodes per comunicar-se de les persones sordcegues varien molt en funció del grau de discapacitat que tinguin. Si hi ha resta visual es pot utilitzar la lectura labial o la llengua de signes recolzada sobre les mans. En canvi, si hi ha resta auditiva es pot utilitzar la llengua oral parlant més a prop de la oïda o alçant el to de veu. En els casos en què la persona no hi veu ni hi sent gens, un dels mètodes que s’utilitzen és a través del tacte, escrivint lletres amb majúscules sobre del palmell de la mà.
Des de fa uns anys, però, la tiflotecnologia està ampliant molt les possibilitats de comunicació dels sordcecs. Per exemple, amb un mòbil i una línia braille es pot navegar per internet, enviar WhatsApp o consultar aplicacions.
