Benvolgut senyor,
Fa unes setmanes —concretament el dijous 12 de maig— vam mantenir una trobada telemàtica amb la finalitat —o almenys aquest era el nostre objectiu i interès— de poder analitzar amb cura els obstacles i les dificultats diverses que es van trobar les persones cegues o amb baixa visió que van concórrer al procés de selecció per entrar a formar part de les borses de treball, convocades per l’Ajuntament de Barcelona per 33 categories laborals (des de personal auxiliar administratiu a tècnic superior). A partir d’aquesta anàlisi, preteníem poder debatre i concretar quines mesures seria oportú i just implementar per revertir una situació al nostre entendre clarament discriminatòria i, per altra banda, obrir un procés de treball compartit per assegurar que en les properes convocatòries es pugui garantir de manera efectiva la igualtat d’oportunitats de totes les persones aspirants, independentment de si són persones amb una discapacitat visual o de qualsevol altre tipus.
A l’inici de la nostra trobada, vam considerar oportú fer una mínima presentació de la nostra entitat, l’ACIC, una associació de base que des de fa ja trenta anys treballa des d’un voluntarisme compromès i militant per avançar cap a una societat més per a tothom en àmbits tan essencials com l’urbanisme, els transports, la cultura i l’accés a la informació.
Posteriorment, vam destacar que, entre els nostres objectius, la integració laboral és un eix fonamental perquè entenem que l’espai d’autonomia personal que comporta la realització d’una activitat laboral és un element molt important per a la plena integració social de les persones cegues o amb baixa visió i perquè, si reflexionem en termes generals, per a nosaltres l’índex d’integració laboral és un dels indicadors bàsics que ens permeten determinar fins a quin punt una societat inclou a les persones amb discapacitat, és a dir, les considera agents actius en el procés de construcció social. Des d’aquesta convicció li vam exposar la nostra profunda preocupació sobre els diversos obstacles que les persones opositores amb discapacitat visual es van trobar en el procés que vostè ha liderat, una profunda preocupació perfectament compatible amb la felicitació que li vam expressar pel fet que, per primera vegada en aquest tipus de processos de borses de treball a l’ajuntament de Barcelona s’havia contemplat una reserva per a persones amb discapacitat.
Fet aquest marc general com a introducció, vam centrar-nos —segur que ho recorda— en l’anàlisi de la primera greu dificultat que es van trobar-les persones que volien concórrer a aquest procés de selecció: un marge de temps molt breu per poder presentar com a requisit obligatori el certificat de capacitació laboral que expedeix l’EVO, és a dir, el document en què l’organisme competent de la Generalitat determina si la persona és “apta” per desenvolupar les tasques laborals i concreta les adaptacions necessàries per poder realitzar les proves. Vam comentar que el requisit d’aquest document només s’exigeix a les persones amb discapacitat —fet que ja suposa una primera i clara evidència de la discriminació que patim certs grups socials— i ens va semblar entendre que vostè comparteix aquesta convicció que estem davant d’una discriminació però que certament la determinació del requeriment d’aquest document no és competència de la seva responsabilitat.
Vam exposar que en aquesta convocatòria, el problema va ser que el període que es contemplava per poder presentar aquest document era molt reduït i nosaltres vam entendre que si no flexibilitzaven el termini deixarien directament fora del procés de selecció moltes persones amb discapacitat per la senzilla raó que no haurien pogut disposar a temps del certificat exigit. Davant d’aquesta preocupant situació d’exclusió directa per manca de presentació de documentació, diverses veus —entre elles la nostra entitat a través de les xarxes socials— vam pressionar perquè es dilatessin els terminis. Afortunadament, aquest tema es va poder resoldre i totes les persones amb discapacitat van poder completar amb èxit el seu registre al procés. En aquest moment de la conversa nosaltres vam insistir que, en les properes convocatòries, es tingués present aquesta qüestió dels terminis de presentació del certificat de l’EVO perquè entenem que no és lògic ni just que un entrebanc de tipus burocràtic i administratiu deixi fora del procés a una part dels opositors. Aleshores, vam tenir la sensació que vostè no compartia la visió que aquesta qüestió del certificat de l’EVO i dels terminis de presentació inassolibles en la convocatòria hagués estat un primer escull per a les persones amb discapacitat.
Sigui com sigui i percepcions al marge, vam avançar en la conversa i vam entrar en el segon gran bloc de dificultats amb què es van trobar les persones que el dissabte 19 de març van concórrer al procés d’oposició: la manca de personal de suport que guiés a les persones opositores als espais on es farien les proves i el format amb importants mancances d’accessibilitat dels enunciats eren bàsicament els assumptes que volíem compartir.
Des d’un bon començament, nosaltres vam deixar molt clar que garantir la plena accessibilitat d’unes proves de valoració per competències (que incloïen psicotècnics, proves de llengua estrangera, de raonament i de personalitat) no és una tasca gens fàcil perquè en molts casos el problema és previ, del propi disseny de la prova, i en altres ocasions sovint es confon accessibilitat amb la idea de poder accedir al contingut però sense tenir en compte la qualitat i la viabilitat pràctica d’aquest accés. Tot i això, que s’entreguessin enunciats amb elements gràfics visuals a persones amb ceguesa o molt baixa visió, que es valorés als aspirants per la resolució de sèries lògiques basades en la successió de lletres o números impossibles de llegir amb el lector de pantalla en el temps estipulat per les proves o que els exercicis presentats en taules no tinguessin una estructura homogènia i unes indicacions d’on s’havien d’anotar les respostes, eren fets gravíssims que van comportar l’abandonament dels aspirants amb ceguesa i d’alguns amb baixa visió. Per a nosaltres, no entenem que sigui correcte ni responsable que aquesta situació es vulgui resoldre o amagar sota la consideració de casos aïllats o anecdòtics.
Sorprenentment, la seva resposta va ser de tancament absolut davant de les nostres consideracions i reflexions i vostè es va enrocar en un simple “aquesta reunió no va bé” tot manifestant el seu profund disgust per la nostra posició crítica arran de les dificultats viscudes per les persones opositores pel que fa a la garantia de la plena accessibilitat a les proves. Des d’aquest moment de la nostra trobada, el seu posicionament obertament molest davant de la crítica i d’enrocament en la convicció que, segons vostè, tot el procés va ser perfectament impecable a tots nivells va bloquejar i fer estèril el nostre propòsit constructiu de partir del reconeixement de les dificultats o de les mancances en accessibilitat que van viure les persones aspirants amb ceguesa o baixa visió per poder millorar en el futur, per avançar cap a un sistema d’oposicions que de veritat es fonamenti en el criteri del disseny universal.
Malgrat tot, vam intentar justificar la complexitat de la qüestió de l’accessibilitat a les proves i vam exposar alguns exemples coneguts d’altres processos d’oposició, especialment relacionats amb el sector docent. Però la seva resposta, unívoca, implacable i rotundament impermeable a la reflexió crítica, va enrarir la conversa fins al punt que vostè —suposem que ho recorda bé— la va tallar abruptament, sense ni comentar ni esmenar el fet quan un dels dos membres de l’ACIC que participàvem a la trobada telemàtica havia perdut la connexió, i tancant la porta d’una manera ben explícita a qualsevol trobada posterior per analitzar amb detall les dificultats manifestades en el propi disseny de les proves o en certs aspectes del seu desenvolupament. En resum, sense cap possibilitat de continuïtat del debat i de la reflexió, va despatxar el tema dient que, si volíem, féssim arribar per escrit les nostres consideracions.
Confessem que una vegada acabada aquesta trobada ens vam quedar amb la profunda tristesa i decepció que ens genera el fet de constatar el seu immobilisme, el rebuig frontal a una crítica constructiva i la negativa absoluta a obrir un espai de treball rigorós amb tots els agents implicats. No sabem si aquesta actitud respon a una opció o convicció personal o, com a Gerent de Persones i Desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona, respon a una voluntat política de l’ajuntament que vostè representa de fer de la inserció laboral de les persones amb discapacitat un element bàsicament propagandístic i no una realitat efectiva d’èxit personal i col·lectiu.
Nosaltres som perfectament conscients que aconseguir el disseny veritablement universal de les proves i garantir-ne la plena accessibilitat és un objectiu necessari però que suposa una complexitat important en un procés on intervenen tants factors i en què hi concorren moltes persones amb característiques ben diverses. Però entenem que aquest objectiu —clarament recollit en la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat del 2006— ha de plantejar-se i s’ha de viure com un repte il·lusionant i democràtic i que, amb el treball i l’esforç compartit de l’administració, els experts en accessibilitat i les entitats, hem de poder fer-lo realitat tan aviat com sigui possible. Si no es vol reconèixer que hi ha hagut dificultats serioses pel que fa a la plena garantia de l’accessibilitat a les proves -unes dificultats que nosaltres vivim i llegim com a discriminació evident- l’ajuntament de Barcelona deixa de complir amb allò que determina la legislació universal en matèria de drets de les persones amb discapacitat i no assumeix un paper de lideratge i d’exemple pel que fa a les polítiques de promoció de la inserció laboral i, contràriament, s’enroca en aquella actitud que tristament coneixem molt bé les persones de col·lectius tradicionalment discriminats de minoritzar-nos com a grups socials considerant que les nostres demandes o crítiques no s’ajusten a la realitat i responen només a un cert caprici personal o a unes ganes de “buscar problemes allà on no n’hi ha”.
Si una administració pública com l’ajuntament de Barcelona vol treballar amb rigor i eficàcia per ser un referent en la garantia dels drets de les persones cal que parteixi dels errors, de les mancances i de les discriminacions comeses per tal de treballar des d’una perspectiva tècnica i des d’una convicció política ferma per avançar cap a una realitat —també en l’àmbit laboral del propi ajuntament— en què la garantia dels drets fonamentals de tothom, siguin quines siguin les nostres característiques, les nostres capacitats, sigui satisfactòria i un autèntic motor de transformació social.
Des de la nostra entitat, reiterem de nou la nostra plena disposició de participar en una taula de treball amb tots els àmbits implicats per posar en comú les valoracions, les anàlisis i les propostes que permetin garantir la plena accessibilitat dels processos d’oposició futurs i que es plantegi com es pot recuperar per aquesta borsa de treball aquelles persones que, per raons alienes a la seva voluntat i a les seves capacitats, van quedar injustament excloses. Per a nosaltres, cada oportunitat perduda d’integració laboral d’una persona cega o amb baixa visió representa un pas enrere, una pèrdua irreparable en la construcció d’una ciutat, d’una societat, que defineix el seu caràcter democràtic també en la ferma garantia de l’accés a una feina digna per a les persones cegues i amb baixa visió —com de qualsevol persona amb discapacitat, sigui la que sigui— perquè entenem que l’àmbit laboral és essencial en la construcció d’una autonomia personal i en situa com a agents actius del nostre entorn social.
Esperem que aquesta carta hagi servit per aclarir una d’una forma més tranquil·la i serena les nostres idees, les nostres posicions, i que ens permeti poder parlar de nou de tot aquest procés i, des d’aquesta represa del diàleg, poder treballar conjuntament per poder situar, en un futur tan proper com sigui possible, l’ajuntament de Barcelona com una administració de referència pel que fa la integració laboral de les persones cegues i amb baixa visió i, en general, de les persones amb discapacitat.
Atentament,
Joan Heras – Associació Catalana per a la Integració de les Persones Cegues (ACIC)
