L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la Mesura de govern ‘Barcelona cap al dret a la cura (2025-2030)’, una estratègia que estableix més d’un centenar d’accions per abordar els reptes de les cures a la ciutat. Amb una inversió de 140,5 milions d’euros, el pla té com a objectiu garantir el dret universal a rebre i proporcionar cures en condicions dignes, reconeixent-les com un bé públic essencial que ha de ser garantit per les administracions citeturn0search8.
La regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat, Marta Villanueva, ha destacat que “Barcelona és una ciutat capdavantera en innovació social i econòmica, amb aquesta mesura volem fer un pas més enllà i crear una estratègia integral, corresponsable i dotada de recursos”. Per la seva banda, la regidora de Promoció Econòmica, Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica, Raquel Gil, ha remarcat que la Mesura “aborda amb perspectiva feminista, els reptes fonamentals per al futur de la nostra ciutat i representa un pas ferm cap a una societat més equitativa i sostenible”, afegint que “volem esdevenir una ciutat on les cures constitueixin un dret universal per a tota la ciutadania”.
El pla s’estructura en quatre eixos principals:
1. Enfortiment dels serveis públics per reduir les desigualtats socials i de gènere en la provisió de les cures
Aquest eix té com a objectiu principal contribuir a la redistribució dels treballs de cures mitjançant l’enfortiment i ampliació dels serveis públics dirigits a la ciutadania. Entre les actuacions més destacades hi ha la millora de la qualitat del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), amb un pressupost de 53,5 milions d’euros, que introdueix millores qualitatives com nous perfils professionals per a la intervenció en casos complexos i el treball comunitari. També es preveu el Pla de Millora de la Dependència 2025-2029, que unificarà el model d’atenció a la dependència a la ciutat i crearà un equip especialitzat de professionals dedicats exclusivament a elaborar els Programes Individuals d’Acció (PIA) amb l’objectiu de disminuir el temps d’espera. A més, es dedicaran 27,5 milions d’euros a noves promocions d’habitatges amb serveis per a persones grans i 27,2 milions d’euros per a la construcció de quatre escoles bressol noves i l’ampliació d’una ja existent.
2. Impuls de la innovació social i tecnològica en el sector de l’economia de les cures per a la longevitat
Per primera vegada, s’integra la visió de les cures com a sector econòmic estratègic, amb una dotació pressupostària de 12 milions d’euros. Es posarà en marxa un nou pol d’activitat econòmica per a la innovació en l’economia de les cures, situat al carrer Almogàvers 165, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa. Aquest espai inclourà un centre de formació per a les cures, una àrea de desenvolupament del talent i una àrea d’impuls a l’emprenedoria i la innovació, amb espai per a la incubació i acceleració de noves empreses, així com laboratoris d’innovació i mostreig.
3. Suport a les persones cuidadores, defensa de drets i corresponsabilitat entre homes i dones
Aquest eix té com a objectiu principal donar suport individual i col·lectiu a les persones cuidadores, tant remunerades com no remunerades, formals i informals, i defensar el dret a unes cures de qualitat en condicions dignes i amb corresponsabilitat entre homes i dones. Es desplegarà el nou Servei de Benestar i Cures Comunitàries als Casals de Barri, amb un pressupost de 2,4 milions d’euros. Pel que fa al suport a les persones cuidadores, es destaca l’ampliació de l’oferta de serveis i avantatges de la Targeta Cuidadora, amb una inversió de 2,3 milions d’euros. A més, es reforçaran accions per fomentar una implicació més activa dels homes en les cures, tant en l’entorn familiar com en l’àmbit comunitari.
4. Aliances feministes per al reconeixement de la centralitat de les cures
Aquest eix reconeix la necessitat d’una transformació cultural i estructural que situï les cures al centre de les polítiques públiques. Es promourà una vintena d’accions amb una perspectiva feminista i interseccional, incloent la incorporació de les cures com a dret humà emergent a la nova Carta de drets humans de Barcelona. També s’impulsarà la participació en espais i xarxes internacionals de l’àmbit de les cures i s’articularan mecanismes de detecció i denúncia de discriminació, violència masclista i vulneració de drets que afectin el col·lectiu de treballadores de la llar i les cures.
Actualment, a Barcelona hi ha 339.000 persones que fan treball de cures no remunerat, i gairebé sis de cada deu persones cuidadores són dones. La mesura parteix d’una diagnosi exhaustiva de la situació, tenint en compte que al 2040, una de cada quatre persones de Barcelona tindrà més de 65 anys.
